Bones festes!

Vigila tot el que dius que ho pots arribar a pensar

vigila tot els teus pensaments que es faran realitat

vigila el que fas que serà el teu futur

vigila el teu futur que d'aquí poc hi seràs

no cal que miris enrere, no hi ha res a veure

totes les pors presents són històries d'anys enrere

i el passat ja s'ha acabat i el futur és a l'espera

mira ben lluny, a l'horitzó, somia un demà millor

No tinc cap pressa!

Està plovent i no tinc cap pressa

està plovent i no tinc pas son

no tinc paraigües, però m’és igual

està plovent però em vull mullar

la meva ment necessita aigua

fresca i el pensament vull refrigerar

no tinc paraigües, però m’és igual

està plovent però em vull mullar

no em doneu solucions, no vull raons,

no més problemes d’emocions.

Sento l’olor a terra mullada,

és el millor per refrescar el cap.

No tinc paraigües, però m’és igual

està plovent, però em vull mullar

Esperit rebel!

La Revolta de l’ànima,

ritmes de vides que creixen
aferrades als arbres
arbres de les grans arrels.
Les grans arrels,
les ànimes fortes.
Les grans arrels,
de l’esperit rebel

Bombes...

En nom de justícia massacreu pobles sencers,

importar democràcia apuntada que no, no serveix de res.
Justícia infinita és parar-vos els peus,
maten a la gent i tu no ho veus!
estats genocidis que ens envieu a guerres maleïdes
i escriviu titulars fets a mida
en reconeguda premsa que intimida cada dia les oïdes.
bombes, son les que maten la meva gent,
bombes, una bomba no és mai intel•ligent,
bombes, que mai no respecten pobles innocents

Anem a pams...

Fem l'escamot dels qui mai no reculen

i sols en un bes els pot fer presoners,

fem l'escamot dels qui reculen les reixes

i no els fa caure sinó un altre bes.

Fem l'escamot dels soldats d'avanguarda:

el primer bes que se'ns doni als primers.

La realitat...

Faig proselitisme

de la versemblança

apologia de la realitat

real

sóc d’aquells que opinen

que el romanticisme edulcorat

és una estafa

estic en contra de les muses

que fan la funció de portes astrals

en contra dels màrtirs poetes

que suen sang quan estimen

Crits d'esperança

Parla la gent i parla de viure

de viure i créixer en una terra lliure

parla la gent i només parla de viure

de construir un futur més digne.

Aquí i allà una cançó de guerra

marquen tabals el ritme de la terra

de nord a sud crits d'esperança i guerra

criden dolçaines els crits de la terra

Bella ciao...

E le genti che passeranno
o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao
e le genti che passeranno
mi diranno che bel fior
È questo il fiore del partigiano
o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao
è questo il fiore del partigiano
morto per la libertà

Fins a la mort!

Si encara dura la vida dura,

doncs un altre KOP,

de part dels bons fins a la mort

Concert Solidari

Esperit solidari,

camarada aguanta el dia i la nit,

el teu cos s’ha endurit,

i el teu cor és cada dia més revolucionari.

Ets tu amb l’amor al teu poble,

que encara ens fas somiar,

i ets tu amb la teva presència,

que ens recordes la paraula... independència

Moksha

Fins que amb les paruales remeiem l'eixut

i a bufetades dispersem la boira,

ara que els mites han perdut el tremp

i a tot arreu hi creixen males herbes.

Se'ns esfulla a les mans aquest futur.

¿De qui deu ser la veu que s'endevina

quan en la fosca esclaten els colors

i els grans ocells resten en l'aire, immòbils?

Ara tot és presagi. Lentament

sortim del bosc. No espereu meravelles

Bestial!

Perquè no em plau el cant de les cadenes

que m'han esclavitzat;

perquè la sang em bull dintre les venes,

canto a la llibertat!

Perquè he trencat el jou de l'esclavatge,

desfent-me del passat;

perquè sento en el pit un nou coratge,

canto a la llibertat!

No hi pots faltar!

Vull abraçar la mare Catalunya!

Vull abraçar el meu pare Llibertat!

Vull ser lliure en una terra mediterrània,

que encara crida i sagna per la seva llibertat.

Mestissatge entre, cultura i races.

Convivència i respecte,

mai oblidant les arrels que ens uneixen

amb els nostres avantpassats.

Alça el braç i tenca el puny!

Trikizio

Avui també has assassinat les veus,

avui també han bombardejat els cors,

avui també en nom de la llibertat

avui tot és soledat...

La caça de bruixes ha començat,

ballem tots la dansa dels condemnats

L'arbre blanc

Si ens val la vida

al bosc elèctric

el llarg i lluent camí

radioaktivitat

els teus ulls blaus

word in clear

madriagal mi-cuit de mi

nit zeleste

encara no és l'hora

un sol cor

l'arbre blanc

el temps de la vida

Catalunya

Mai no et rendeixis

Mai no et rendeixis.

Gira't del costat

on abans veies el penell

que et feia creure en l'últim crit

del gall dels boscos.

Entra mar negre endins i baixa al fons.

Quan pugis, cavaller, i t'hagis tret

el feixuc escafandre,

t'hauràs guanyat una mar llisa

i el vol del gavià.

Comissió Estrella...

No té masses coses clares

si veu problemes passa de llarg.

Porta buides les butxaques

i el cor obert quan el sol se’n va.

Pren el camí de la lluna blanca

dins els seus ulls la podràs veure brillar.

La seva sempre és la nit més llarga.

No busca res que amb la mà pugui tocar.

Sota una estrella, hi haurà algú sempre

que estigui com tu, que estigui perdut

El hip hop més sensible

Mogudes diferents, treball en xarxa.
Si no la genteta joveneta marxa.

Caminem plegats diverses sensibilitats.
Renunciem a victòries ràpides.

Per tàctics empats i escrivim
làpides per tots els que,
com tu, només critiqueu,

amplifiqueu rumors sords, muts, cecs.

Torna, torna, Serrallonga...

Des de Sau a la Cellera,

des del Far al Matagalls,

el trabuc d'en Serrallonga

tornarà als amagatalls.

Torna,torna, Serrallonga,

que l'alzina ens cremaran,

que ens arrencaran les pedres,

que la terra ens robaran.

Les catalanes no tenim rei!

I és que tots els teus recursos de demòcrata erudit
acaben quan s’acaben els discursos
que els teus demés t’han escrit.
Mascota dels gamarussos,
exemple del zero absolut,
potser caldria posar un totxo
al capdamunt de l’escut.
Però el que realment m’acollona,
el que em te aclaparat,
és que sigui la corona
l’únic que brilla al teu cap

Els àngels tenen sexe...

Els diables ja no temptem als altres

si fa uns quants anys

que sucumbim i ens escapem per anar als

concerts que fan els àngels.

No ens invoquis,

que ja heu fet tard.

Que els àngels tenen sexe

i les diablesses l’han tastat.

Necessitar...

Sense els homes,

els déus no existirien.

Sense els déus,

els homes els crearen

en la seva mesura humana.

No és necessari necessitar,

basta creure que ho necessites

Un somriure!

Contra la rutina, la poesia

contra el realisme, la utopia

contra el fanatisme, la ironia

contra el fusell, un somriure

contra el racisme, fraternitat

contra la fam, solidaritat

contra l´imperialista, l´humanista

contra la Contra, el Sandinista

contra la intolerància, estima com vulguis

contra la tortura, els Drets Humans

Escudella de Nadales

Jo em vaig cagar a la frontera,

veient un poli fet una fera.

Portàvem el CAT davant i darrere.

"¡Documentación!" El carnet català

el treu de polleguera. Insulta,

agredeix, va cara-tapat. Això és

un abús, abús d'autoritat.

Tió, tió, caga carbó!

Un any a Sant Celoni

Els polis surten de caça

a tocar els ous al jovent,

desesperats buscant maria

per fumar-se-la a la festa.

Després de moltes voltes

i de tant passejar,

no els queda alternativa

que un camell anar a buscar.

I és que avui hi ha una festa,

una festa a comissaria

Prou

Estic cansat. Les bèsties que em servien,
pujades amb esforç,
com per eixarm s'han esvaït.
L'arment que posseïa
vaga flotant cap per avall pels aires.
El corral està buit.
M'assec a terra i ploro
rosegant-me els punys.

Que ningú no s'acosti

Ja els tenim aquí!

Au, jovent, deixeu la feina,

preparem-nos a sortir,

esmolem de pressa l’eina

per quan toquin a ferir

per donar lo crit d’alerta

la campana està amatent!

i abans d’hora ja es desperta

dins del cor l’enardiment.

Au, jovent! Via fora!

Via fora, sometent!

Nit de glosa i cançó improvisada

En el moment de ser alliberat

Francesc Pujols va saludar al

director de la presó dient-li:

-Bé així jo me'n vaig.

Vostè es queda?

Fires a Girona

La nova economia és totalitarisme;

la globalitat, neocolonialisme;

la sinceritat, una pura mentida;

però fa un vespre collonut...!

I fem apologia del garrulisme,

rient-nos del passat, però sense sortir-ne,

creant herois de goma, estúpids i masclistes.

En Botifarra

Sant Antoni de Gavarda

no vullc demanar-te res

perquè si tot mos ho dones,

tu et quedaràs sense res

Vullc salut i terres,

de treball ni un pèl,

i p'a tu sencera

la glòria i el cel

Quina tabarra!

Quin pecat he comès per tanta penitència,

com collons pot haver cretins tan pesats.

Perquè sempre la boca els fa pudor a merda,

si us plau que algú els tregui el bitllet del nas.

M'ha tirat un capellà, jo a aquest tio el vull matar,

dono trenta mil peles a qui el tregui a ballar.

Quina tabarra, estic marejat, quina tabarra,

que algú m'ajudi aviat o avui hi haurà un assassinat

Pensa

Cadascú té dret

de pensar com vulgui

-encara que, en realitat,

cadascú pensa com pot

i no com vol-

Sentiment, compromís i acció!

Aquí estem ara tots dos

un palestí i una catalana

asseguts sota el sol

vora la Mediterrànea
amic, avui comença la guerra...

escoltant el batec sord

de la nostra mateixa mare

qui bressola amb sentiment

dues terres que són germanes

pels capricis del poder

dues terres enfrontades

pels capricis del poder...

llunyanes

10 anys d'Hace Color!

Ja comença a clarejar

i la festa va ser gran

"tot déu" anava col·locat

i tot just ha començat.

La nevera en un racó

i en el centre rock and roll

els col·legues molt passats

no paraven de "liar"

Gertrudis

Que no t'atrapi la mandra surt al carrer

si la vergonya el pesa com el llençol

potser que m'acompanyis a donar un vol

ai que n'hi ha que riuen pel teu vestir

recorda que el volen per ser així

­farandula, barvena, festa major

desperta llevat no tinguis por!!

Festa sí, lluita també!

A tu, qui

siguis, t'invito

a trobar les coses amb

la transcendental bellesa,

com jo les trobo, i tindràs el

poema

Camarada Kalashnikov

T'has de sentir orgullós de ser diferent!

No et deixis trepitjar pel seu poder!

Marca diferències amb la teva ment!

Organitzant l'odi que tots portem!

Desobeeix el sistema per poder acabar

amb tota aquesta merda que no et deixa respirar!

Tot va bé...

Pots continuar dient que tot va bé

quan sols entre el cafè i l’ibuprofèn

enganyes el dolor i et sents desperta

cansada d’esperar i d’esperar
pren ben fort el punys i a caminar

nodreix les teues ales i a volar

fes-te tan visible que la lluna

dedique les estrelles al teu nom.
Travessa les fronteres del teu cos

i aprèn a volar

300 anys de resistència

Dilluns que ve deixo la beguda
-No t’ho creus ni tu
No fumaré més puros jamaicans
-No t’ho creus ni tu
S’ha acabat cardar per aquí n’enllà

-A qui collons vols enganyar?

Espai Cat

Sóc a la frontera entre el vici i el cel

i no entenc i no entenc i no entenc a la gent.

Em critiquen i em miren

quan jo estic aquí fent ambient.

Ones que penetren el meu firmament,

que s’encén, que s’encén, que m’explota la ment.

Un deliri inconscient un enigma sense dubte indecent

que acaba al pitjor moment

Punyetes!

El dimoni és molt ric

i ens tractarà d’amic.

Això és un vici antic

per a ells treure’n profit.

S’apareixen en mil formes,

gasten mil paraules

per veure si et guanyen.

Ens prometen millor vida

plaer sense mida,

llibertat... pansida. Punyetes!

Llibertat o mort!

Primavera del 68,

primer la Sorbona, després tot París.

A Moscou l'octubre és fred,

la classe obrera crema el Palau d'Hivern

Barcelona la rosa de foc

Catalunya llibertat o mort!

Pikutara

Els núvols vénen apilotats.

Agafo un mocador per dues puntes

i hi faig un nus. Després un altre.

(Fluixos tots dos, però dic que els estrenyo)

Un altre en faig d'igual i estiro sempre

el mateix bec. Tapo els nusos.

Llanço el mocador enlaire, i els nusos

estan desfets.

Ah, Llibertat!

Orgasmes i alcohol!

Hi ha imatges perdudes

que no van enlloc

siluetes que es van esfumant

Hi ha ressaques difícils

de poder esmorzar

li vaig dir que em vas convidar a passar

a fer-te companyia

i que ens vam despullar

mentre el foc s'encenia

revolcant-nos els dos

entre orgasmes i alcohol

Mor Antoni Roig, veu d'Al Mayurqa

Tot un cel de lluna plena
no existeix, és negre,
és ben estelat.
Tot respira alegria,
és ben ple de vida,
de felicitat.

Oh là là...

Als humans

Animal sensual que s'escampa pels segles.

Sang vermella i calenta

de mirada lasciva. S'alimenta de llavis,

i quan ho fa, s'excita.

S'adorm per tenir somnis. Atracció pel tacte

té la gambada curta.

No desitja la mort i acumula cadàvers.

Contamina i respira.

Obrim la paradeta...

Ballarem amb energia damunt tota la porqueria
perquè aquesta és una música
tossuda i obstinada
música per a ferir-se els peus,
ballant-la al seu voltant.
Sí, han de caure les muralles.
Totes, totes, totes.
Les trompetes estan preparades!

TANCAT PER VACANCES!

Tot ben senzill

i ben alegre.

Em creureu mort.

Jo no hauré mort.

Faré vacances!

Robanaps'07

Tot el que has viscut,
tot el que has cregut,
a dins dels teus ulls,
a dins dels teus punys.
I la nostra revolta
mai no podran aturar,
els nostres punys alçats
mai no podran abaixar,
els nostres somriures
mai no podran esborrar

FesTOUR

Construint les il·lusions
la vida dins els punys
la lluita dins la pell
i les ganes de viure
de la meua gent
lluitar, crear,
construir poder popular !