Sentiment rebel...

Serem el que som

fem el que ens surt del cor

i si dubtes... ja és problema teu.

En quasevol moment

per qualsevol motiu

perquè aquesta és... la nostra història.

Són metxes enceses

persones despertes

Visca la revolució!

I els galls que amb mi hauran de dormir

els triaré sans i valents,

que n’estic farta d’impotents

que em fan passar nits avorrides.

Que quedi clar per sempre més,

que jo de verge no en tinc res,

i que, posats a fer, no em ve

d’un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,

visca la revolució

Rebentaria...

Si no pogués parlar

rebentaria.

Per això parlo

i crido i tot.

Hi ha dies,

però, que em llevo molt cansat.

Llavors

qualsevol lloc m'és pàtria

i penso si no fóra una gran cosa

callar per sempre.

Al capdevall,

hi ha algú que escolti?

Suposicions...

Consell de vida no en vull més

només vull mirar amb els meus ulls

camins marcats són culs de sac

vull caminar en soledat

foscor en la ignorància, vaig a les palpentes

creure en percepcions, caure en aparences

estar-se al límit del ramat

fa por que no et mengin els llops

arribar al límit del meu cos

m'ha dut a més d'un daltabaix

el camí més curt, no és pas el més correcte

suposicions! jo hi vull anar

tot són rumors! jo els vull provar

consells de vida no en vull més

País d'Oc

Un arbre que s'avugla a trucas d'aparéisser

e de se susvolar dins lo temps de paciéncia

sens regard per fugir amb lo cors de las causas

ont son còr adejà desavançant deman

se pren dins mai de sòm que ne cal per dormir...

Tot és ara i res

Tot són preguntes

que mai no tenen resposta.

Tocat no sé per quina absurda mà

se sent un violí:

l'arquet fa mal, d'això no n'hi ha dubte.

Passem el dia en una vella

taverna on la gent beu, on jo mateix bec

per allunyar molts àrids pensaments

que no tenen, però cap mena d'importància.

Es poden fer moltíssimes coses,

que no són res, partint d'aquest principi:

tot és ara i res

Bikimel

Quan aquells dits sensibles

toquin músiques fràgils

i lentament vacil·lin

llums canviant de ciris,

sur de la festa. Mira

quanta nit, quina extrema

solitud se t'emporta,

per la rialla, a l'home

justificat i lliure

que neix del teu silenci

El pes d'un somriure

Et vaig veure a través de satèl•lits de bruta tenebra

com el croma darrere de l’èxit d'algun reporter
i avui encara em desperte en la nit amb regust de tristesa

que és el puny que et colpeja l'estómac quan ve un mal record
et promet recordar aquell dia com una tempesta

i no escriure el teu nom, amb el dit, en la pols de l'oblit

oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te

i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

Comença el millor Tastautors!

Posa l'intermitent i aparca en bateria a l'àrea de sevei

curtes i llargues ressegueixen l'ap-7 en la nit

dos a la barra parlen, un mira la tele i diu

són tots uns fillsdeputa

ell li demana un cafè a la noia del cervell adormit

i li mira el cul quan es gira en un acte reflex i sense sentit

i les ones van i vénen en un mar asfaltat i llis

com he arribat aquí?

No diguis res...!

Si la paraula diu alguna cosa

i no es limita doncs a mastegar,

sí, com aquell que nota que fa nosa

i s'omple el pap mentre no el fan marxar,

no, la paraula diu, diu i proposa

que vinguis ara a taula a passejar

i tu dius vine tu, vine i reposa,

no diguis res... i escolta-me cantar...

Arbequino...

No podia faltar en Titot

el company mai no fa figa

i es va fer dir "arbequino"

fent-se passar per oliva

Qui menys necessita...

Ell era lliure, no li calia res.

Caminava per l'aigua on el riu és transparent.

Per on ell passava, no hi passava el temps,

sempre un somriure, gairebé el mateix.

No creuava cap paraula, tothom deia:

"ha perdut la raó", per company la seva estampa

i per equipatge una cançó.

No tinc res a perdre, no tinc res a guanyar,

no tinc cap problema. Qui menys necessita

és qui té menys a envejar

Als teus peus, reina!

Solució de compromís

que va decidir el jurat

que per un any repetís

la reina que havia plegat

Les nyacres més republicanes!

Van arribar al final

Carles Belda i en Brillant

molt s'estaven desfasant

i els varen xiular un penal

Vida?

Aleshores els somnis són d'angunia

parlo dels somnis de quan dormo

perquè encara és pitjor despertar-se,

aleshores l'angoixa es fa real

i visc de cara els altres i m'ignoro.

Així fa el paradís un punt més ample

i més privat l'infern inaguantable

El porró

I una nit a la taverna, estàvem de celebrada

que la selecció espanyola, havia estat eliminada

havia estat eliminada, la selecció espanyola i això

i això és el que més m'agrada.

Però em va robar, em va fotre el porró un bombero

el porró, em va fotre el porró un bombero

el porró, un que anava a apagar focs

Una dona camina sola...

Una dona camina sola.

Porta una idea, porta una cosa

dins la bossa, dins el cap.

Tres serps i un home, l'esperen a casa

des de fa estona, des de fa anys.

Arriba la dona i obre la porta

treu una pistola i comença a disparar.

Un tret per l'odi, un tret per l'home

un tret per força i dos trets pel mal.

Una dona camina sola

porta un somriure a la boca

pintat de felicitat.

Qui dia passa, any empeny!

Abans d'ahir em vaig equivocar

ahir em vaig tornar a equivocar

i demà veuré que avui

potser també m'equivoco