dijous, 10 de gener de 2008

Vida?

Aleshores els somnis són d'angunia
parlo dels somnis de quan dormo
perquè encara és pitjor despertar-se,
aleshores l'angoixa es fa real
i visc de cara els altres i m'ignoro.
Així fa el paradís un punt més ample
i més privat l'infern inaguantable

4 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

A la foto llangardaix groc.
Autor del poema Enric Casassas.

Doncs no, avui no tinc un bon dia, potser perquè ja estic cansada de trobar-me com una merda. Un refredat darrera un altre i qualsevol va el metge, t'inflen de medicaments que si no et maten t'esconyen alguna altre cosa...

Potser només és que tinc mono de concert però sigui com sigui tot segueix igual. Com deia avui no em feu ni cas, no tinc un bon dia, sempre ens queda l'esperança de que demà ja és divendres...!

Dídac Soc ha dit...

Bon dia a tots!!
Roser, t´has d´animar, només sigui per el que molt encertadament has dit: demà ja és divendres!!
He faltat un parell de dies, i dirte que les fotografies publicades són molt bones!!!
Continua així!!!

nenanuri ha dit...

Però m'agradaria saber si realment hi has anat algun cop al metge, ja sé que tens raó amb això dels medicaments però si no acabas de fer net no et tocarà més remei que anar-hi.
No vull semblar una marona però "te conozco bacalao" i m'agradaria saber quan va ser la última vegada que en vas anar a veure algun.
El millor seria que aprofitéssis aquest cap de setmana per cuidar-te i això vol dir ni comissions estrella ni niño muerto.

Ostres com estic, sembla que tampoc no és el meu dia, no acostumo a donar consells si no me'ls demanen i avui semblo una agüela. Potser si que em començo a fer gran.

Ànims que demà serà un altre dia.

Anònim ha dit...

Ei Roser!
Al final has posat una foto dels llangardaix groc, jejeje.
Espero k et recuperis del refredat d'una vegada. Jo avui també tinc un dia xungo, tranquila.
Ens veiem a la tarda.
Sílvia