Una dona camina sola. Porta una idea, porta una cosa
dins la bossa, dins el cap.
Tres serps i un home, l'esperen a casa
des de fa estona, des de fa anys.
Arriba la dona i obre la porta
treu una pistola i comença a disparar.
Un tret per l'odi, un tret per l'home
un tret per força i dos trets pel mal.
Una dona camina sola
porta un somriure a la boca
pintat de felicitat.
3 comentaris:
A la foto Electrocugat al popArb'07
Lletra de Lluís Costabella KITSCH.
Avui estàs super inspirada eh?
Vaja foto i vaja lletra! És boníssim.
Em sap greu per alguns (no gaires) homes, però el final de la lletra és espatarrant.
Això és el que es mereixen tots els maltractadors, visca les dones que els tenen "ben posats".
Ànims a les que encara no han posat fi al seu suplici.
Visca les dones i la seva llibertat!!
Publica un comentari a l'entrada