dimarts, 5 d’agost de 2008

No vull res...

Tinc avui un poc d'afany
que demà serà recança;
però ara com antany,
no vull res, sinó esperança.
Qui s'avesa a cobejança
mai no troba sinó dany;
flam de joia sempre dansa
en la copa d'un engany.
Van els dies encalçant-se:
¿qui en diria l'averany?
Tota fe té sa mudança,
tota calma, son parany.
A la fira no hi ha pany
per un clos de benaurança.
En amors no hi val fermança
ni cap or és més que estrany.
Doncs jo ara com antany
no vull res, tret d'esperança:
faré sol el meu engany
a mon grat i ma semblança,
amb mos braços abraçant-se
i paixent-se del meu plany.
Vull amor sense gaubança
i cantades sense guany

4 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

A la foto Spi e la Gaudriole al nou CAT, a gràcia.

Autor del poema Josep Carner, és una mica llarg, però no sigueu ganduls i llegiu-lo que està prou bé i la majoria segur que esteu de vacances...

He dit la majoria, nenanuri...

SALUT!!!

nenanuri ha dit...

Si, el poema està força bé.
El que no està gens bé és tornar a ser al curro (vaja fàstic).

Dídac SOC ha dit...

Dona interessant aquesta!!!Per el nom sembla francesa!! Encara m'agrada més!!!
Salut

Gallo ha dit...

Ostres! que maca la Isabella a la foto!