dimecres, 27 d’agost de 2008

Somia que somiaràs...

Somia, somia, somia que somiaràs,
somia que algun dia no estarem només de pas,
somia amb la vida que sempre has imaginat,
on l’alegria i la rauxa sempre són el teu costat.
De dia, de dia, passeges pel veïnat,
no hi ha forces ocultes ni et sents perjudicat,
per els qui manen, els qui et jutgen,
els qui poden intentar que això canviï
qui ho somiï, mig heroi s’haurà tornat.
De nit, de nit, de nit qui t’ha parit,
tot sembla que es confongui i es disposi a sorgir,
aquella màgia que transforma la tristesa en oblit,
aquell encant, aquella història, que ens fa sentir petits.
I així, i així, vas fent el teu camí
saps bé que has fet el ruc i et sents feixuc i deprimit,
llavors tornes a entendre que ets algú i hi ha un sentit
per tornar a néixer, tornar a créixer,
tornar a ésser si has volgut

1 comentari:

Roser Ortiz ha dit...

Lletra i a la foto Rauxa també a Torroella de Montgrí.

S'acosta el cap de setmana i encara no ho tinc clar:

Acústica de Figueres o Aquelarre a Cervera, aquest és el meu gran dilema...

SALUT!!!