dijous, 14 d’agost de 2008

Juga a la vida...

Sovint, sovint, l'home s'oblida
del més secret i del més gran.
Com un infant juga a la vida
i s'embriaga del seu cant.
Els dies vénen i se'n van.
Però de sobte, no previst,
allò més greu que dintre seu madura,
en el seu cor estranyament fulgura,
com un diamant trist

5 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Autor del poema Joan Vinyoli.

Aquesta foto és d'Argentona a la garrinada, durant un concert, aquest paio amb calçotets va pujar a la cistella de basquet i va començar a entrar i sortir per la cistella, com està el personal...

Últimament, no sé que els hi passa els homes que els hi agafa per despullar-se als concerts, tinc unes quantes fotos de tios amb boles,(potser per aquí, podria començar a fer la primera pela, hehehehe...)

SALUT!!!

Anònim ha dit...

Si, això ven molt, ja se sap, je je.
que, no aniràs a les festes de gràcia?

saluditos!

ali

marta ha dit...

és d'aquest any la foto? perquè io vaig estar a la garrinada fa dos anys i un paio també va pujar a la cistella i es va despullar...

potser és el mateix que repeteix cada any... quines aficions...

Roser Ortiz ha dit...

1- evidentment que aniré a les festes de gràcia, el que no sé és quin dia... (hi aniràs, ali?)

2- sí, sí la foto és de la garrinada d'aquest any... per mi poden anar fent, hehehe

SALUT!!!

nenanuri ha dit...

Si, si, com estan els homes! Ara això si, han esperat a que les dones tinguessim el cul pelat de fer-ho des de fa temps per decidir-se ells.

Pobrissons!!!!

Bon cap de setmana llarg.