Sovint, sovint, l'home s'oblidadel més secret i del més gran.
Com un infant juga a la vida
i s'embriaga del seu cant.
Els dies vénen i se'n van.
Però de sobte, no previst,
allò més greu que dintre seu madura,
en el seu cor estranyament fulgura,
com un diamant trist
5 comentaris:
Autor del poema Joan Vinyoli.
Aquesta foto és d'Argentona a la garrinada, durant un concert, aquest paio amb calçotets va pujar a la cistella de basquet i va començar a entrar i sortir per la cistella, com està el personal...
Últimament, no sé que els hi passa els homes que els hi agafa per despullar-se als concerts, tinc unes quantes fotos de tios amb boles,(potser per aquí, podria començar a fer la primera pela, hehehehe...)
SALUT!!!
Si, això ven molt, ja se sap, je je.
que, no aniràs a les festes de gràcia?
saluditos!
ali
és d'aquest any la foto? perquè io vaig estar a la garrinada fa dos anys i un paio també va pujar a la cistella i es va despullar...
potser és el mateix que repeteix cada any... quines aficions...
1- evidentment que aniré a les festes de gràcia, el que no sé és quin dia... (hi aniràs, ali?)
2- sí, sí la foto és de la garrinada d'aquest any... per mi poden anar fent, hehehe
SALUT!!!
Si, si, com estan els homes! Ara això si, han esperat a que les dones tinguessim el cul pelat de fer-ho des de fa temps per decidir-se ells.
Pobrissons!!!!
Bon cap de setmana llarg.
Publica un comentari a l'entrada