Coneixement i imaginació

No són diners el que ens amaguen

dins la caixa del saber

que tot té una raó de ser.

Et volen mut, et volen cec, et volen sord

et volen ignorant per sobre de tot

no forma part de les seves regles del joc,

que sàpigues que hi ha una guia d'instrucions.

Esborra el somriure de qui et mira des de dalt

un cervell esmolat mai més enganyat
sense cultura no existeix la llibertat

un poble preparat mai més manipulat.

Si la porta té un pany és perquè es pot obrir.

Ignorància material aïllant

busca la clau al teu interior

coneixement i imaginació

Allarga la mà...

Respecte, omplir-te la boca no és massa complicat,

només són paraules, en efecte,

fràgils equilibris entre mots i fets

quan tractes les amigues com si fossin maniquís.

Intel·ligència, utilitzar-la amb humilitat.

Si t'odien pot ser causa de la teva vehemència i vanitat.

No converteixis el teu do innat en virtut i assegut

vulguis controlar els que fa ja temps s'han aixecat.

Amor, no encaixen les peces amb SMS

ni presses si no et deixes portar

Qualsevol paral·lelisme

entre càlcul i amor és casualitat, xavala!

I això no ho podràs planejar.

Dignitat és “sí” quan és “sí” i “no” quan és “no”.

El cap t’esbroncà altre cop i continuares donant marge

a la contenció quan vares baixar el cap.

Oi que ets sents pitjor?

Doncs fes brotar l'orgull de l'arbre de la submissió.

Tendresa: allarga la mà quan més ràbia et faci fer-ho.

Si et necessito no m'espero i si t'enyoro et pico.

És complicat ser dolç en un món de mascles ibèrics

però tu mostra empeny en ser-ho.

No ets un porc, ets un ésser humà has crescut

i veus que això és més del que mai havies pogut imaginar

La paraula i el fet

De la llengua que he rebut

ve la paraula i el fet

quan conjugue el verb cantar:

quan cantar és menys que això

s'ennuega la raó.

No enten una altra forma de cançó

que la que parla pels qui no tenen veu,

mitjans ni força per a seguir lluitant

contra una història imposada,

i la globalització de la injustícia.

"Sense pensar en cap altra posteritat"

La nostra realitat

Terra que acull i que crida a la terra,

impune finalment la voluntat,

absoltos bruscament els sentiments;

saba de sang que segueix a l'arrel,

travessat el capvespre dels camins.

Terra de vida que la vida obri i tanca

entre la llum i la cambra del dia,

vent afligit que s'escampa en la terra,

cedit al temps la nostra realitat

Supervivència...

El colom de la pau s'ha cagat

tot volant cap a un altre planeta

s'ha rentat el plomall d'un sotrac

i ha volgut conservar les mans netes
i és que aqu í no hi té res a pelar

en tot cas, corre el risc de que el pelin

tant si és fet dels profetes manà

com cruspit pels que no tenen feina
el colom de la pau s'ha cagat

ha amollat una tifa secreta

que ha caigut com l'estrella fugaç

com un puny, des de l'estratosfera
transmutat per l'acceleració

transmutat pel contacte atmosfèric

el detritus colúmbic s'ha fos

i ha guanyat altre cop consistència:

és un honor, un gran honor

ha sigut una delicadesa

ha tingut un detall gloriós

però per déu! s'ha oblidat la targeta!
el colom de la pau ha cagat

l'excrement d'una olivera tendra

del diluvi en sort í ben parat

però no vol ser un invàlid de guerra
abandona i s'emporta la pau

el problema és de supervivència:

no vol ser fet a l'ast nuclear

ni farcit al rostit esotèric

L'Eina del combat...

Buides, unes vides buides

que omple l'esperança

mentrestant passa la vida

lliure tothom vol ser lliure

la llibertat confosa

avui tan sols una mentida

penses amb idealisme

si no materialitzes

no entendràs mai el conflicte

lluita, prova, experimenta

omple la consciència

aplicant tot a la ciència

ataca els seus buits

quan tu ets ple de raons

fes que ells vinguin a tu

no juguis tu al seu joc

si vols que et vinguin a atacar

fes-los pensar que ells poden guanyar

si vols que es vulguin allunyar

fes-los pensar que ells poden patir danys

apareix a on no puguin arribar

Nadar en els núvols...

Anem a fer un exèrcit d'escèptics
com a única arma la no-veritat
per fer front a la veritat absoluta la farem mentida
i el mentider serà qüestionat
no existeix cap resposta sense ser pregunta
ni cap pregunta innocent
no hi haurà cap creient sense ser esclau
ni cap dogma innocent
innocents aquells que cregueren
que la lluna els abraçaria
insatisfets quedaren els qui volgueren
nadar en els núvols
desgraciades ens vérem moltes de les que esperàvem
besar les estrelles
anem a fer un exèrcit d'escèptics
com a única arma la no-veritat
per fer front a la veritat absoluta la farem mentida
i el mentider serà qüestionat

Caminant per Vic...

Ets lluny, no ho veus?

Ets prou lluny per ofegar-te.

A remolc de les onades

el blau se't fa un color estrany,

una boira de sang, d'aigua perversa.

Ets lluny, no ho veus?

i penses prou per enfonsar-te.

A remolc de les onades

a embranzides vas deixant

el que ens va costar tant:

tota una vida.

Quin oceà t'ha tocat per empessar-te?

Quin oceà has triat per oblidar-me?

Quin oceà serà la fi del teu viatge?

Quin oceà...?

Risc i esperança...

Res no em distreu i m'efeixuga tot.

Potser mai un dolor tan persistent

no m'havia colpit.

I què puc fer?

No espero cap prodigi,

cap canvi inesperat i sorprenent.

Del pou se'n surt fent-se malbé les mans

i potser els sentiments.

Només vivint,

amb tot el risc i tota l'esperança

reconstruïm la vida

que comenci l'acció...

No em preguntis

més per mi

que ja saps quina és la resposta

al veure't ja vaig decidir

sé que és el que vull

jo no vull re més per tu

un volcá avui

i l'amor potser és un mal comú

però tal com ho veus

he sobreviscut

deu ser que he estat sortosa.

Crec que ho començo a captar

des d'abans de néixer que ens vam desitjar

tinc el pressentiment que comença l'acció

les dones tenim sempre intuïció

Manos de Topo

Sé que me vas a violar, se pondrán furiosas.

¿Qué fue de mi espacio vital ahora que estás desnuda?

Devuélveme a modo verbal, ¿dónde están tus labios?

Ignoro el protocolo actual, ¿qué hago con tus bragas?

Y esta vez los pingüinos ya están al revés.

¿Qué vas a hacer cuando descubras que tengo pene de chino?

Llevas demasiado carmín para ser sólo amigos,

el baño no es el sitio ideal para decir te quiero.

Ocupas el segundo lugar de mujeres solas,

quiero que me dejes en paz, mírate, estás borracha.

Y esta vez voy a pegarte un tiro en la sien.

¿Qué vas a hacer cuando descubras que ya estás muerta de vicio?

Y esta vez los koalas ya están al revés.

¿Qué vas a hacer cuando descubras que el follar provoca cariño?

Per-Versions!!!

Cada silenci és humilment com quedar

darrera meu sense parar de plorar

vodria explicar-te el que sento per tu

i que la lluna pogués escoltar-ho mirant-te a tu.

M'abraçaria al diable per mirar

mentre m'escoltes quina cara fas

ets tot el que més estimo

però en el silenci jo m'allunyo

els meus ulls són com dos creus negres

que no han deixat les coses clares

només un cor curull de pena

i jo com un ninot de palla.

Ja no tinc por del foc que crema

tampoc tinc por de l'amargura

però el silenci es fa molt fred

i els meus hiverns duren i duren

i quan tu tornis seré lluny

entre les rimes d'algun tango

perquè aquest cor que no té trampa

va jurar ser ninot de palla

El meu país...

El meu país és tan petit

que quan el sol se’n va a dormir

mai no està prou segur d’haver-lo vist.

Diuen les velles sàvies

que és per això que torna.

Potser sí que exageren,

tant se val! és així com m’agrada a mi

i no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré

malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit

que des de dalt d’un campanar

sempre es pot veure el campanar veí.

Diuen que els poblets tenen por,

tenen por de sentir-se sols,

tenen por de ser massa grans,

tant se val! és així com m’agrada a mi

i no sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré

malalt d’amor pel meu país

Robanaps'08

El mundo está dividido en dos,

de un lado aquellos que son capaces de matar

por preservar lo que ya tienen

y de lo que no se quieren desprender.

Y del otro los que quieren tener

y están dispuestos a todo por saber lo que es tocar,

sentir y poseer todo lo que siempre se les ha impedido tener.

Justicia, justicia.

Clama la voz de los que cada día

mueren a manos de la economía.

Justicia, justicia.

El clavo ardiendo

aquel al cual se aferran los excluidos del sistema.

Justicia, justicia.

A viva voz millones de gargantas

exigen cura a su desgracia

Justicia, justicia.

La festa als carrers...

Sant Celoni amb Obrint Pas
Ara que estic trist
intente recordar
per les carreteres
de la meua soledad
i em torna aquella olor
de pólvora cremant
i el roig de les fogueres
de les nits de Sant Joan!
la festa als carrers
la pluja d’estels
el 25 d’abril
amb un nus als sentiments.
L’esperança als ulls
les banderes al vent
i les ganes de viure
de la meua gent !
lluitar, crear,
construir poder popular !

Com un xaval...!

Així va acabar el concert d'en Manolo García Pártete conmigo un cuartito de silencio.

Préstame esta noche tu maleta de los sueños.

O me echas un pulso, o jugamos un sencillo.

Frótate conmigo hasta que me saques brillo.

Llévame esta noche a San Fernando,

iremos un ratito a pie y otro caminando.

Súbeme al monte de las siete verdades

o enséñame a besar como tú sólo sabes.

Llévame esta noche a San Fernando,

iremos un ratito a pie y otro caminando.

Que si me paro el muermo me puede.

Y si me puede me meto en la cama

que es donde mejor se está cuando llueve.

Que ya no me paro ni un momento

antes de que se nos lleve el viento.

Llévame a ese cine, al de las sábanas blancas.

O córtame el pelo.

O vamos a robar naranjas.

En cuanto amanezca nos subimos a la parra

pa' hacer el amor sobre el lucero del alba.

Llévame esta noche a San Fernando,

iremos un ratito a pie y otro caminando.

Súbeme al monte de las siete verdades o bésame.

O bésame como tu sabes, como tan sólo tú sabes.

Como tan sólo, tan sólo tú sabes.

Enséñame las fotos que tienes en tu caja de galletas.

Enséñame a hacer como tú haces la veleta

No us mentiré...

No em queda bé dir la veritat,

però no menteixo per venitat,

senzillament, no em queda bé, sóc mentider.

Tant la veritat com la raó

no aporten cap inspiració,

són purament informació,

quina desil·lució!

Aixecant la camisa em trobareu

cada cop que escolteu la meva veu,

no em fa cap bé dir la veritat

i això us ho puc assegurar,

sincerament, no em fa cap bé, no us mentiré.

Aixecant la camisa em trobareu

cada cop que escolteu la meva veu,

si voleu saber tota la veritat

més us val ficar el cap dins un forat.

Els meus romanços somiareu

i abans que a un coix m'agafareu,

no m'escolteu si no voleu

quan vingui el llop ja no em creureu

No perdem els estreps...

Sant Cristòfol gloriós

guardeu-nos de patacades

i protegiu-nos, si us plau,

quan tot ens vagi a maldades.
Que no perdem els estreps

ni tampoc la barretina,

que no ens pugi mai al cap

ni gasoil ni gasolina.
I ara a part de l’enganxina,

tant si en porteu com si no:

lluiteu sempre per la llengua

perquè aquí ens hi juguem molt

digue'm si és veritat...

Qui n'ha begut

en tindrà set tota la vida

qui ho ha deixat

ja no suporta el pas dels dies

enganxa més que l'heroïna

i és tan eficaç com l'aspirina

diu que et transporta a un altre planeta

t'inflama el cor amb mil somriures

i del cel fa caure espurnes d'or

per cada moment que tornes a viure

i ara tu digue'm si és veritat

el que m'han dit que vas explicant

diu que tu també ho has provat

digues, que ho recordes?

o quan ho deixes tot s'oblida?

i ara tu digue'm si és veritat

o tu tampoc saps ben bé de què et parlo

digue'm si és veritat

digue'm que no pot ser

que això també sigui mentida

Vine amb mi!

Deixa’t dur per la vida,

tothom pot ser bo.

Deixa’t caure per la vida,

pots fer-ho molt millor.

fes que cada vegada

canviïn els colors.

Agafa’t a la vida, que la vida és or,

or pel nostre cor.

Sigues fort.

Molt més fort.

Sempre fort.

Vine amb mi si tens ganes de viure!

Vine amb mi!

Crida que et sents viu!

Vine amb mi

i abracem-nos a la vida

Vine amb mi que hem de viure

intensament

Marlango

Quan se sent fer-se l'harmonia

de vida i somni, temps meravellós!

Quan la bellesa és la resposta

al preguntar angoixós...

Però sols dura com lluor de posta

la pau de l'esperit.

Com cada dia mors, oh màgic dia

que et creies infinit!