diumenge, 28 de setembre de 2008

Allarga la mà...

Respecte, omplir-te la boca no és massa complicat,
només són paraules, en efecte,
fràgils equilibris entre mots i fets
quan tractes les amigues com si fossin maniquís.
Intel·ligència, utilitzar-la amb humilitat.
Si t'odien pot ser causa de la teva vehemència i vanitat.
No converteixis el teu do innat en virtut i assegut
vulguis controlar els que fa ja temps s'han aixecat.
Amor, no encaixen les peces amb SMS
ni presses si no et deixes portar
Qualsevol paral·lelisme
entre càlcul i amor és casualitat, xavala!
I això no ho podràs planejar.
Dignitat és “sí” quan és “sí” i “no” quan és “no”.
El cap t’esbroncà altre cop i continuares donant marge
a la contenció quan vares baixar el cap.
Oi que ets sents pitjor?
Doncs fes brotar l'orgull de l'arbre de la submissió.
Tendresa: allarga la mà quan més ràbia et faci fer-ho.
Si et necessito no m'espero i si t'enyoro et pico.
És complicat ser dolç en un món de mascles ibèrics
però tu mostra empeny en ser-ho.
No ets un porc, ets un ésser humà has crescut
i veus que això és més del que mai havies pogut imaginar

2 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Lletra i a la foto At Versaris a Vic.

Ja feia dies que tenia pendent aquesta foto i com a dona de paraula que sóc (sempre que puc i me'n recordo) doncs aquí està...

SALUT!!!

Pau Llonch i Méndez ha dit...

Gran fotografia! Semblem una banda seriosa i tot... je

Una abraçada, Roser.

Salut i a resistir!