dijous, 11 de setembre de 2008

El meu país...

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país

2 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Lletra d'en Lluís Llach.

Bona diada i visca la terra!!!

SALUT!!!

MartaRius ha dit...

quina foto, nena... pell de gallina!
mira si se'n poden dir de coses amb una sola imatge.