dimarts, 30 de setembre de 2008

Coneixement i imaginació

No són diners el que ens amaguen
dins la caixa del saber
que tot té una raó de ser.
Et volen mut, et volen cec, et volen sord
et volen ignorant per sobre de tot
no forma part de les seves regles del joc,
que sàpigues que hi ha una guia d'instrucions.
Esborra el somriure de qui et mira des de dalt
un cervell esmolat mai més enganyat
sense cultura no existeix la llibertat
un poble preparat mai més manipulat.
Si la porta té un pany és perquè es pot obrir.
Ignorància material aïllant
busca la clau al teu interior
coneixement i imaginació

diumenge, 28 de setembre de 2008

Allarga la mà...

Respecte, omplir-te la boca no és massa complicat,
només són paraules, en efecte,
fràgils equilibris entre mots i fets
quan tractes les amigues com si fossin maniquís.
Intel·ligència, utilitzar-la amb humilitat.
Si t'odien pot ser causa de la teva vehemència i vanitat.
No converteixis el teu do innat en virtut i assegut
vulguis controlar els que fa ja temps s'han aixecat.
Amor, no encaixen les peces amb SMS
ni presses si no et deixes portar
Qualsevol paral·lelisme
entre càlcul i amor és casualitat, xavala!
I això no ho podràs planejar.
Dignitat és “sí” quan és “sí” i “no” quan és “no”.
El cap t’esbroncà altre cop i continuares donant marge
a la contenció quan vares baixar el cap.
Oi que ets sents pitjor?
Doncs fes brotar l'orgull de l'arbre de la submissió.
Tendresa: allarga la mà quan més ràbia et faci fer-ho.
Si et necessito no m'espero i si t'enyoro et pico.
És complicat ser dolç en un món de mascles ibèrics
però tu mostra empeny en ser-ho.
No ets un porc, ets un ésser humà has crescut
i veus que això és més del que mai havies pogut imaginar

divendres, 26 de setembre de 2008

La paraula i el fet

De la llengua que he rebut
ve la paraula i el fet
quan conjugue el verb cantar:
quan cantar és menys que això
s'ennuega la raó.
No enten una altra forma de cançó
que la que parla pels qui no tenen veu,
mitjans ni força per a seguir lluitant
contra una història imposada,
i la globalització de la injustícia.
"Sense pensar en cap altra posteritat"

dimecres, 24 de setembre de 2008

La nostra realitat

Terra que acull i que crida a la terra,
impune finalment la voluntat,
absoltos bruscament els sentiments;
saba de sang que segueix a l'arrel,
travessat el capvespre dels camins.
Terra de vida que la vida obri i tanca
entre la llum i la cambra del dia,
vent afligit que s'escampa en la terra,
cedit al temps la nostra realitat

dimarts, 23 de setembre de 2008

Supervivència...

El colom de la pau s'ha cagat
tot volant cap a un altre planeta
s'ha rentat el plomall d'un sotrac
i ha volgut conservar les mans netes
i és que aqu í no hi té res a pelar
en tot cas, corre el risc de que el pelin
tant si és fet dels profetes manà
com cruspit pels que no tenen feina
el colom de la pau s'ha cagat
ha amollat una tifa secreta
que ha caigut com l'estrella fugaç
com un puny, des de l'estratosfera
transmutat per l'acceleració
transmutat pel contacte atmosfèric
el detritus colúmbic s'ha fos
i ha guanyat altre cop consistència:
és un honor, un gran honor
ha sigut una delicadesa
ha tingut un detall gloriós
però per déu! s'ha oblidat la targeta!
el colom de la pau ha cagat
l'excrement d'una olivera tendra
del diluvi en sort í ben parat
però no vol ser un invàlid de guerra
abandona i s'emporta la pau
el problema és de supervivència:
no vol ser fet a l'ast nuclear
ni farcit al rostit esotèric

diumenge, 21 de setembre de 2008

L'Eina del combat...

Buides, unes vides buides
que omple l'esperança
mentrestant passa la vida
lliure tothom vol ser lliure
la llibertat confosa
avui tan sols una mentida
penses amb idealisme
si no materialitzes
no entendràs mai el conflicte
lluita, prova, experimenta
omple la consciència
aplicant tot a la ciència
ataca els seus buits
quan tu ets ple de raons
fes que ells vinguin a tu
no juguis tu al seu joc
si vols que et vinguin a atacar
fes-los pensar que ells poden guanyar
si vols que es vulguin allunyar
fes-los pensar que ells poden patir danys
apareix a on no puguin arribar

dissabte, 20 de setembre de 2008

Nadar en els núvols...

Anem a fer un exèrcit d'escèptics
com a única arma la no-veritat
per fer front a la veritat absoluta la farem mentida
i el mentider serà qüestionat
no existeix cap resposta sense ser pregunta
ni cap pregunta innocent
no hi haurà cap creient sense ser esclau
ni cap dogma innocent
innocents aquells que cregueren
que la lluna els abraçaria
insatisfets quedaren els qui volgueren
nadar en els núvols
desgraciades ens vérem moltes de les que esperàvem
besar les estrelles
anem a fer un exèrcit d'escèptics
com a única arma la no-veritat
per fer front a la veritat absoluta la farem mentida
i el mentider serà qüestionat

divendres, 19 de setembre de 2008

Caminant per Vic...

Ets lluny, no ho veus?
Ets prou lluny per ofegar-te.
A remolc de les onades
el blau se't fa un color estrany,
una boira de sang, d'aigua perversa.
Ets lluny, no ho veus?
i penses prou per enfonsar-te.
A remolc de les onades
a embranzides vas deixant
el que ens va costar tant:
tota una vida.
Quin oceà t'ha tocat per empessar-te?
Quin oceà has triat per oblidar-me?
Quin oceà serà la fi del teu viatge?
Quin oceà...?

dimecres, 17 de setembre de 2008

Risc i esperança...

Res no em distreu i m'efeixuga tot.
Potser mai un dolor tan persistent
no m'havia colpit.
I què puc fer?
No espero cap prodigi,
cap canvi inesperat i sorprenent.
Del pou se'n surt fent-se malbé les mans
i potser els sentiments.
Només vivint,
amb tot el risc i tota l'esperança
reconstruïm la vida

dimarts, 16 de setembre de 2008

que comenci l'acció...

No em preguntis
més per mi
que ja saps quina és la resposta
al veure't ja vaig decidir
sé que és el que vull
jo no vull re més per tu
un volcá avui
i l'amor potser és un mal comú
però tal com ho veus
he sobreviscut
deu ser que he estat sortosa.
Crec que ho començo a captar
des d'abans de néixer que ens vam desitjar
tinc el pressentiment que comença l'acció
les dones tenim sempre intuïció

dilluns, 15 de setembre de 2008

Manos de Topo

Sé que me vas a violar, se pondrán furiosas.
¿Qué fue de mi espacio vital ahora que estás desnuda?
Devuélveme a modo verbal, ¿dónde están tus labios?
Ignoro el protocolo actual, ¿qué hago con tus bragas?
Y esta vez los pingüinos ya están al revés.
¿Qué vas a hacer cuando descubras que tengo pene de chino?
Llevas demasiado carmín para ser sólo amigos,
el baño no es el sitio ideal para decir te quiero.
Ocupas el segundo lugar de mujeres solas,
quiero que me dejes en paz, mírate, estás borracha.
Y esta vez voy a pegarte un tiro en la sien.
¿Qué vas a hacer cuando descubras que ya estás muerta de vicio?
Y esta vez los koalas ya están al revés.
¿Qué vas a hacer cuando descubras que el follar provoca cariño?

dissabte, 13 de setembre de 2008

Per-Versions!!!

Cada silenci és humilment com quedar
darrera meu sense parar de plorar
vodria explicar-te el que sento per tu
i que la lluna pogués escoltar-ho mirant-te a tu.
M'abraçaria al diable per mirar
mentre m'escoltes quina cara fas
ets tot el que més estimo
però en el silenci jo m'allunyo
els meus ulls són com dos creus negres
que no han deixat les coses clares
només un cor curull de pena
i jo com un ninot de palla.
Ja no tinc por del foc que crema
tampoc tinc por de l'amargura
però el silenci es fa molt fred
i els meus hiverns duren i duren
i quan tu tornis seré lluny
entre les rimes d'algun tango
perquè aquest cor que no té trampa
va jurar ser ninot de palla

dijous, 11 de setembre de 2008

El meu país...

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país

dimecres, 10 de setembre de 2008

Robanaps'08

El mundo está dividido en dos,
de un lado aquellos que son capaces de matar
por preservar lo que ya tienen
y de lo que no se quieren desprender.
Y del otro los que quieren tener
y están dispuestos a todo por saber lo que es tocar,
sentir y poseer todo lo que siempre se les ha impedido tener.
Justicia, justicia.
Clama la voz de los que cada día
mueren a manos de la economía.
Justicia, justicia.
El clavo ardiendo
aquel al cual se aferran los excluidos del sistema.
Justicia, justicia.
A viva voz millones de gargantas
exigen cura a su desgracia
Justicia, justicia.

dilluns, 8 de setembre de 2008

La festa als carrers...


Sant Celoni amb Obrint Pas
Ara que estic trist
intente recordar
per les carreteres
de la meua soledad
i em torna aquella olor
de pólvora cremant
i el roig de les fogueres
de les nits de Sant Joan!
la festa als carrers
la pluja d’estels
el 25 d’abril
amb un nus als sentiments.
L’esperança als ulls
les banderes al vent
i les ganes de viure
de la meua gent !
lluitar, crear,
construir poder popular !

dissabte, 6 de setembre de 2008

Com un xaval...!

Així va acabar el concert d'en Manolo García Pártete conmigo un cuartito de silencio.
Préstame esta noche tu maleta de los sueños.
O me echas un pulso, o jugamos un sencillo.
Frótate conmigo hasta que me saques brillo.
Llévame esta noche a San Fernando,
iremos un ratito a pie y otro caminando.
Súbeme al monte de las siete verdades
o enséñame a besar como tú sólo sabes.
Llévame esta noche a San Fernando,
iremos un ratito a pie y otro caminando.
Que si me paro el muermo me puede.
Y si me puede me meto en la cama
que es donde mejor se está cuando llueve.
Que ya no me paro ni un momento
antes de que se nos lleve el viento.
Llévame a ese cine, al de las sábanas blancas.
O córtame el pelo.
O vamos a robar naranjas.
En cuanto amanezca nos subimos a la parra
pa' hacer el amor sobre el lucero del alba.
Llévame esta noche a San Fernando,
iremos un ratito a pie y otro caminando.
Súbeme al monte de las siete verdades o bésame.
O bésame como tu sabes, como tan sólo tú sabes.
Como tan sólo, tan sólo tú sabes.
Enséñame las fotos que tienes en tu caja de galletas.
Enséñame a hacer como tú haces la veleta

divendres, 5 de setembre de 2008

No us mentiré...

No em queda bé dir la veritat,
però no menteixo per venitat,
senzillament, no em queda bé, sóc mentider.
Tant la veritat com la raó
no aporten cap inspiració,
són purament informació,
quina desil·lució!
Aixecant la camisa em trobareu
cada cop que escolteu la meva veu,
no em fa cap bé dir la veritat
i això us ho puc assegurar,
sincerament, no em fa cap bé, no us mentiré.
Aixecant la camisa em trobareu
cada cop que escolteu la meva veu,
si voleu saber tota la veritat
més us val ficar el cap dins un forat.
Els meus romanços somiareu
i abans que a un coix m'agafareu,
no m'escolteu si no voleu
quan vingui el llop ja no em creureu

dijous, 4 de setembre de 2008

No perdem els estreps...

Sant Cristòfol gloriós
guardeu-nos de patacades
i protegiu-nos, si us plau,
quan tot ens vagi a maldades.
Que no perdem els estreps
ni tampoc la barretina,
que no ens pugi mai al cap
ni gasoil ni gasolina.
I ara a part de l’enganxina,
tant si en porteu com si no:
lluiteu sempre per la llengua
perquè aquí ens hi juguem molt

dimecres, 3 de setembre de 2008

digue'm si és veritat...

Qui n'ha begut
en tindrà set tota la vida
qui ho ha deixat
ja no suporta el pas dels dies
enganxa més que l'heroïna
i és tan eficaç com l'aspirina
diu que et transporta a un altre planeta
t'inflama el cor amb mil somriures
i del cel fa caure espurnes d'or
per cada moment que tornes a viure
i ara tu digue'm si és veritat
el que m'han dit que vas explicant
diu que tu també ho has provat
digues, que ho recordes?
o quan ho deixes tot s'oblida?
i ara tu digue'm si és veritat
o tu tampoc saps ben bé de què et parlo
digue'm si és veritat
digue'm que no pot ser
que això també sigui mentida

dimarts, 2 de setembre de 2008

Vine amb mi!

Deixa’t dur per la vida,
tothom pot ser bo.
Deixa’t caure per la vida,
pots fer-ho molt millor.
fes que cada vegada
canviïn els colors.
Agafa’t a la vida, que la vida és or,
or pel nostre cor.
Sigues fort.
Molt més fort.
Sempre fort.
Vine amb mi si tens ganes de viure!
Vine amb mi!
Crida que et sents viu!
Vine amb mi
i abracem-nos a la vida
Vine amb mi que hem de viure
intensament

dilluns, 1 de setembre de 2008

Marlango

Quan se sent fer-se l'harmonia
de vida i somni, temps meravellós!
Quan la bellesa és la resposta
al preguntar angoixós...
Però sols dura com lluor de posta
la pau de l'esperit.
Com cada dia mors, oh màgic dia
que et creies infinit!