Els llibres i la vida

Ara que plou pel silenci del mar

i que sentim com l'esperit rebel

mescla l'oblit amb la pluja,

obrirem els balcons a una altra tarda,

a un jardí desolat i solitari.

Ens reveurem infants, devastadors

de platges i camins, o potser homes

una mica més tendres al crespuscle

perquè estimem per primera vegada,

i en l'oci malaltís d'aquest retorn

hi haurà tot el que és bell: els llibres i la vida

i el que hem perdut dia a dia i arreu

pels vells jardins oblidats de la pluja

Heus aquí...

Heus aquí; jo he guardat fusta al moll.
Vosaltres no sabeu què és
guardar fusta al moll
però jo he vist la pluja
a barrals sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de
l'angoixa; sota els flandes i els melis,
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig

Omplen el got de moments

Després de tantes nits desperts, d'imaginar-se l'alba

els delata el cansament d'apurar tant la vida

comptaran tots els petons sota la pell gastada

cada arruga una ferida feta de somriures

beuen i riuen de tot

potser són feliços

omplen el got de moments

que els permetin viure

mira el fum del cigarret des d'una cadira

és canviant com el plaer de saber que viure mata

parlaran dels seus mals brindant entre rialles

beuen i riuen de tot

potser són feliços

omplen el got de moments

que els permetin viure

i si vols cantar...!

No vull que visquis aquesta vida

com l'he hagut de viure jo.

No vull que et creguis les mentides

que m'he hagut de creure jo.

No vull que sentis la revolta

com l'he hagut de sentir jo.

No vull que paguis amb diners

com he hagut de pagar jo.

No vull que beguis té

no vull que beguis cafè

vull que beguis el que vulguis

i si vols cantar

queda't amb mi per sempre

i si vols ballar

queda't amb mi també

3 anys de Bastoners

Eixiu tots de casa que la festa bull,

feu dolços de nata i coques de brull,

polimenteu fustes i emblanquineu murs

perquè Carles d’Àustria ha jurat els Furs.

Enrameu de murta places i carrers,

abastiu de piules xavals i xiquets,

aclariu la gola amb vi i moscatell,

que no hi ha qui pare el pas dels maulets.

Vine Pilareta que et pegue un saxó,

els peixos en l´aigua i els amos al clot,

i si no l’empara el Nostre Senyor,

tallarem la cua a Felip de Borbó.

Si l’oratge es gira en mal dels maulets

vindran altres dies que bufe bon vent.

Quan més curt ens lliguen més perill tindran.

Passeu-me la bota i seguiu tocant

Els orfeons del vi canten...

Els orfeons del vi canten

a peu dret, a l'avantguarda

de totes les arts, s'aguanten

a la barra matí i tarda.

Les famílies no s'espanten

si la petita s'atarda

i a la placeta s'encanten,

que el barri no fa basarda.

Al meu carrer nens i nenes

ells amb ells saben, aprenen,

són feliços i amb antenes

sense mirar-me comprenen

si vaig bé, i em treu de penes

la llibertat que ells estrenen

Més Fona...

Pots jugar amb el seu cos,

que és jove i riu, i vol

el joc, i no n'ha tingut prou.

Encara creus que en tu hi ha vici?

Mostra el teu vici. Dona't

sencer. Si te l'estimes,

no li ofeguis aquest tremolor:

la curiositat del cos, que tu

fa massa temps que en dius desig

El Fona és així!!!

Diumenge al matí m'aixeco del llit,

miro sota els llençols i sé que la tinc aquí.

És més fort que jo, quasi una obsessió,

tinc el cervell sota dels pantalons.

Dimarts cap al tard fotent-me un tallat

em miro la bragueta i ja torno a estar trempat.

Vull sortir un moment perquè em toqui el vent

abans no em vingui una glopada de llet.

Les dones se m'espanten quan vaig pel carrer,

les velletes del barri i els gossos també,

no ser si n'estic fent un gra massa,

doctor Corbella no sé què em passa!

Però vaig calent de valent, sempre tant calent,

tothom ho comenta, ho sap tota la gent

Un poc de tot

Vull ser: ruc? cient?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple?
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.
I a més, què vull?
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món
I un poc de sort.
I un poc de mort.
I un poc de Vós.

Ei, si pot ser

Pell de gallina

No, no buscarem nous camins.
No, no buscarem noves maneres.
No, no buscarem causes eternes
ni buscarem cap paradís.
Només farem senyals de fum per als
qui encara hi vulguin veure.
Predicarem la religió per als qui
encara vulguin aprendre.
I ofegarem les queixes
dels malalts de malenconia
trinxant malmeses i velles cançons
fetes d' encenalls.
Ni tan sols queden museus on
vulguin dissecar-nos,
ni tan sols queden cançons
excitants per masturbar-nos,
ni tant sols ens queda enlloc
un racó per amagar-nos.
Deixeu-nos morir en pau.

FONA "els compatriotes de la veritat"

Si les coses no canvien i van pel camí que van,
dels catalans se’n dirà

“els compatriotes de la veritat”
i tots els estrangers ens miraran
com si miressin la sang de la veritat,
i quan donaran la mà a un germà nostre,
ultra el respecte i l’admiració que li tindran,
els semblarà que toquen la veritat amb les mans,
i com que n’hi haurà molts
que es posaran a plorar d’alegria,
els catalans els hauran d’eixugar els ulls amb el mocador,
i ésser català equivaldrà a tenir

les despeses pagadesa tot arreu allà hom vagi

EINA "L'Art de la Guerra"

“Amb el temps hem après a adaptar-nos
al nostre tarannà de la inadaptació
Estudiant, entenent la matèria dialèctica
podem trobar el sentit a la contradicció
Sempre la ciència davant la utopia
Sempre la victòria davant de la mort”

A la boca de l'infern...

Tinc una pena tan teva

que no me la pots robar.

Tinc una pena tan teva

que és més fonda que la mar.
Si la pena emplena el mar

la mar aguanta la terra

la terra m'ha d'aguantar

per no ofegar tanta pena.
Al racó del Pare Etern

tinc la barca fondejada

per quan diguis que pirem.

A la Boca de l'infern tinc

la barca embarrancada

sense vela i sense rem

i enredant per aquí...

Així es guanyava la vida

el meu pare, el mig amic

i el pobre del que li comprava

se'n quedava ben lluït

però ho feia amb una gràcia

i hi posava tant d'estil

que inclús havia venut trajos

a algun guàrdia civil

i enredant per allà

i enredant per aquí

d'aquesta manera

em va pujar a mi

Franki Llibertat!!!

Perquè no t’atures i obres els ulls,

perquè no et rebel·les i crides ben fort.

Tots els punys enlaire i banderes de roig,

els temps de revolta per la llibertat.

Revolució!!!, Revolució!!!

Plataforma de combat, no perdem la dignitat!!

Plataforma de combat, no perdem la llibertat!!

Manual de glosa

I si t'ha deixat la dona,

i tens una vida trista;

fes servir el manual de glosa

i deixa el psicoanalista

al garrotin, al garrotan,

de la vera vera vera de San Joan;

al garrotin, al garrotan,

de la vera vera vera de San Joan

Punquis catalans!

Ombres blanques per la vida

ombres negres pel carrer

vivint el moment, vivint el present

aguantant el que vingui

i passant-ho bé

que tot el que tu ens diguis

no ens fa falta pas saber

per absurd que sembli es la única realitat

no li donis més voltes i mira endavant

només actua i deixà passar el temps

que la fi arriba sense importar-li gens
aquesta nit, aquesta nit, qualsevol nit

Comencem bé...

Els pits, les cuixes,

rodonesa bessona

del flanc, el sexe,

entre la molsa uns llavis,

tanta bellesa, tanta

Embarracat'08

Reconec que miro la solució
en els mots encreuats
llegint el diari, el primer tallat
fent veure que no hi sóc
parlaràs de tu, del teu nou pentinat
de què et queda més bé
els pantalons estrets o bé acampanats
però no et faré cas
pensaré amb mi, un altre cop
amagaré per dins
els neguits i les fòbies
sortir, de mi, intentar ser un altre jo
que ho pugui fer millor
millor o pitjor
desaparèixer de cop
fer veure que no hi sóc