dilluns, 1 de setembre del 2008

Marlango

Quan se sent fer-se l'harmonia
de vida i somni, temps meravellós!
Quan la bellesa és la resposta
al preguntar angoixós...
Però sols dura com lluor de posta
la pau de l'esperit.
Com cada dia mors, oh màgic dia
que et creies infinit!

6 comentaris:

Roser Ortiz ha dit...

Autor del poema Joan Vinyoli.
A la foto Marlango a l'Acústica.

Dilluns, estic bastant dormida, ja som el setembre, els festivals es van acabant...

PER MOLTS ANYS GERMANETA!!!

SALUT!!!

Anònim ha dit...

Rosario Ortiz Fotografa.

Distinguida Sra.

Soy matador de novillos y en febrero de 2009 voy a tomar la alternativa en la plaza de las Ventas, puedo asegurarle que soy un ferviente seguidor de su trayectoria artística, para mi la fotografia también es un arte al igual que el arte del toreo, consciente de que usted es especialista en fotografia de eventos festivos y fiestas mayores, estoy seguro de que es usted la persona indicada para hacer un reportage fotográfico de mi debut como matador de toros y así dejar para la posteridad la esencia de la Fiesta Nacional.

Seria un gran honor para mi y mi arte poder contar con presencia el dia más importante de mi vida.

Atentamente se despide de ud.

Bernardo Fernando
El niño de las Alcaparras.


PD. Si es posible contesteme con la mayor brevedad.
Gracias.

Roser Ortiz ha dit...

Senyor Bernardo Fernando,

és vos molt insistent, potser massa...

li haig de recomenar que deixi "el arte del toreo" i que es dediqui a la sardana, els castellers o a la nostra gran música tradicional, i llavors li podré fer un racó, a la meva agenda tant i tant plena d'actes culturals i tradicionals del nostre estimat país...

SALUTACIONS CORDIALS!!!

Roser Ortiz

tazthor ha dit...

ep, jo em dedico als castells, em pots fer un reportatge també xD

Anònim ha dit...

OSTIA!!!
Anava a afalagar la figura femenina de la noia de la foto, però "ups" me adonat que és la Waitling!!! No em fa gens aquesta dona!!Em sap greu!!
Salut!!

Anònim ha dit...

Sí senyora ben contestat. Ho sento perquè la demanda del Niño de las Alcaparras (déu n'hi do el nom)sembla prou sincera i cortès, principalment, venint d'algú que es dedica a la bestiesa de torturar i matar uns pobres animals. La sensibilitat i l'art que diu tenir no poden coexistir amb accions criminals i salvatges pròpies de ments malaltes.
Així que si és mínimament persona i té sincera sensibilitat ha de reflexionar i reorientar la seva creativitat altres activitats positives com és la nostra cultura tradicional o la creació d'un refugi per a la cura de braus vells i mutilats.