divendres, 12 de desembre del 2008

Que torni el vi al CAT

Que torni el vi a les tavernes,
que torni el vi al nostre got,
que el vi fa sang i néixer el cant
i et farà cert que tot es pot

dilluns, 8 de desembre del 2008

Punyetes!

A l'escola vaig a aprendre
a mai no fer pactes amb "ningun" dimoni.
Són una raça dolenta que prometen molt i mai no solten res.
Són lladres.
Saben que tenen poder i amb ell, el fer i desfer
els resulta molt fàcil.
Volen convèncer el món que el seu regne és millor,
i així poder tenir més forces.
El dimoni és molt ric
i ens tractarà d'amic.
Això és un vici antic
per a ells treure'n profit.
S'apareixen en mil formes, gasten mil paraules
per veure si et guanyen.
Ens prometen millor vida plaer sense mida,
llibertat... pansida. Punyetes!

dimecres, 3 de desembre del 2008

1800 gràcies!!!

S’obre el teló
del gran circ de la mentida que han alçat
un dia més als carrers dels oblidats
els oblidats
que es passen mitja vida naufragant
creuant els mars de la seua soledat
la soledat
que viu de fer equilibris als carrers
sense res més que la vida que li han pres
com aquell pres
que escriu cançons d’amor a les parets
per somiar un món sense carcellers
però a les nits dels postres barris
han tornat a sonar
les velles cançons de guerra
que havíem oblidat
al gran circ els invisibles
no podrem escapar
però avui hem pres
l’humil decisió de lluitar:
el circ ha començat!

diumenge, 30 de novembre del 2008

KOP a Sant Celoni!!!



Geografia de resistències
s'encenen les fogueres, la nit de les consciències
mapes alternatius dibuixen les essències
la veu dels sense veu, enfront de les potències
idearis nostrats.
Cultura de barris, barris proletaris
reprenen idearis nostrats i solidaris
que fer és millor que dir som revolucionaris
aixequem nous espais a l'ordre refractaris
la lluita ens dóna
tot allò que l'estat ens roba.
El dret a decidir cada dia més clar
la paraula és per a tots, l'avanç sempre endavant.
Recuperem de cop la utopia a guanyar
la paraula és de tots, no ens poden aturar

dissabte, 29 de novembre del 2008

Ull per ull

Perdo la por però em tremola el pols,
qüestió d'orgull
m'aixeco i no puc, un bon trau al mig del cervell.
Ull per ull, dent per dent, qui sap si tots som mecs.
Comissari a sou, no hi haurà un pam de net.
Cauen guspires, plou però no et mulles,
potser no et cal sopluig,
un déu fent virolles, qui no plora no mama ni beu.
Ull per ull, dent per dent, qui sap si tots som mecs.
Comissari a sou, no hi ha ni un pam de net,
mmmm, no hi haurà ni un pam de net
cops de puny,
ulls de vellut
guerra de botonets,
per orgull tu ets sents sol
no vindrà d'un pam,
per orgull tu et sents sol
no faràs el net mai.
Fora modèsties, prou de complexes,
no et caldrà fer-te el gran,
mala memòria, falses històries d'un nen d'abans.
Rau la por a sang, et cou llàgrimes plorant
des de sempre has estat un cocodril merdós
que et duri, que et duri, que et duri...
la bona sort.
Que et duri, que et duri
la gent mirant, tots embadalits, tu et sents sol
ningú fa un pas,
escallolit mirant
no et mouràs ni un pam
sense moure el nas

dimecres, 26 de novembre del 2008

dissabte 29/11 TOTES i TOTS a Sant Celoni!!!

M’agrada privar birres, fumar porros, vacil·lar
m’agrada anar de festa i si tinc sort a follar
però el que més m’agrada serà sempre cavil·lar
ser conseqüent amb el que penso sense parar de ballar
i com diuen els Kortatu sempre ens queda molestar
treballant en el que penso m’augmenta la dignitat
si sóc pobre de butxaca potser sóc ric/a de cap
i somric mentre treballo per canviar la societat
em reuneixo en assemblea per poder-hi plantejar
fer un concert per l’Amnistia: poder-hi recaptar
uns diners pels nostres presos/es perquè tinguin per fumar
i que surtin del talego i que et puguin conscienciar
hem d’anar a enganxar cartells perquè vingui força gent
i quan acabi el concert a escombrar i deixar-ho net
ara passa’m un paper per fumar i dormir bé
i demà m’aixecaré orgullós/a d’allò que he fet

dilluns, 24 de novembre del 2008

Aplec Modernista!!!

El millor de cada casa, (perdó falta la representació maresmenca...)
M’he criat entre pagesos i carrinclons
homes que s’aferren a les seves tradicions
gent de terra, gent de foc
en una frontera on la mentida no hi té lloc
on és creuen els camins dels sadis i els rancors
i els destins de les nacions
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.
On la botifarra encara es fa de ceba i sang
i la bota plena fa el camí del vianant
per indrets, de pedra i fang
on el blau del cel, es tot el que tenim de mar
penjat en l’horitzó un estel brilla tant
la fosca nit, si el cel és pont
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.
regadius, hortes i terres de secà
pluja quan déu vol i tempestes sobre el pla
i la boira cobrint la vall
històries contades a la vora de la llar
quan la nit és llarga i les hores cal matar, esperant l’endemà
sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes

entre les valls i els aiguamolls

dissabte, 22 de novembre del 2008

Concert 500!

Xavi Sarrià (Obrint Pas) + Iñaki (Betagarri) amb Gertrudis
Ara vinc DENLLOC
d'en lloc no vol fir a poc a poc
ni que la memòria s'oblidi del Record,
no vol dir tampoc
que conegués la mort
ni que abracés la cintura de l'únic tresor
que he tingut per tenir
que he ensumat per gaudir
que és l'últim cop de sort
que l'hi ha sobrat al meu cor
són les últimes promeses que prometo tirà al foc
aiaiaia i ara vinc DENLLOC
on tornen tots els de la panxa contenta
quan venen de matar el porc
aiaiaia i ara vinc DENLLOC
on la sang es torna calenta
quan la carn és més a prop, més a prop
he cregut convenient
marxà contra corrent
i enrampar-me amb el
voltatge de la gent
simplement
he perdut massa temps
bolcant el dissolvent
esquitxava i dibuixava un vent
del color del cabell d'una rossa tenyida de vermell

dimecres, 19 de novembre del 2008

Assentiré de grat

Assentiré de grat, car només se'm donà
d'almoina la riquesa d'un instant.
Si podien, però, durar
la llum parada, l'ordre clar
dels xiprers, de les vinyes, dels sembrats,
la nostra llengua, el lent esguard
damunt totes les coses que he estimat!
Voltats de por, enmig del glaç
de burles i rialles d'albardans,
hem dit els mots que són la sang
d'aquest vell poble que volem salvar.
No queden solcs en l'aigua, cap senyal
de la barca, de l'home, del seu pas.
L'estrany drapaire omplia el sac
de retalls de records i se'n va,
sota la fosca pluja, torb enllà,
pels llargs camins que s'esborren a mar

dimarts, 18 de novembre del 2008

"Anem al llit"

"Anem al llit", et propose, besant-te,
bruna, la pell, els pits, el coll, la boca.
"Anem al llit", et mussite i t'agafe
en un grapat, tendral, amorosíssima,
els teus cabells, el mugró de l'orella,
amb gran amor i por de soledat.
I amb tarannà de qui ja no pot més,
ni resistir ni resistir-se més,
ets ja dempeus dintre del meu abraç,
tot assentint, amant "Anem al llit"

diumenge, 16 de novembre del 2008

Transglosadors'08

Jo tenia una amigueta
amb un do molt especial
cada cop que veia un noi
li feia aixecar el pardal.
Al garrotín, al garrotan,
de la vera vera vera de Sant Joan;
al garrotin, al garrotan,
de la vera vera vera de Sant Joan

dissabte, 15 de novembre del 2008

Hem cantat junts...

Ple està el camí de solitud
entre els barrancs d'albades tristes
allà on el mar canta als estels
versos robats del teu somriure.
Devant de mar et vas deixar
penes de sal i un trist esguard
i seguint el fars dels horitzons
vas navegar perdut
perseguint el teu rumb
vas navegar perdut...
Una nit més t'he navegat
entre els barrancs d'albades tristes
allà on el mar escriu al far
cartes d'amor en versos lliures.
A la vall blanca em vas deixar
fermes arrels i un trist record
i sembrant la terra amb les cançons
vaig caminar perdut
perseguint el teu rumb
vaig caminar perdut...
Però aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
i collint els fruits de les cançons
hem cantats junts
al vent que assola el nostre món
hem cantat junts al vent

dimarts, 11 de novembre del 2008

Cantar sense cap por...

Ningú no compren ningú
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que és bo:
Sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap por

dilluns, 10 de novembre del 2008

m'agrada molt...

Lleva'm tard, deixa'm dormir,
són les onze dins del llit
i m'agrada molt
Fades a l'entorn.
El coixí que ens hem robat
porta el teu cognom brodat
i m'agrada molt
dormir junts quan plou.
Desperto dins contes,
m'invento les normes.
No jugo, passejo,
m'oblido, mossego.
Cada nit es fa més clar,
són les cinc, no he descansat
però m'agrada molt
perdre la noció.
Dos espelmes, un cendrer,
una xina, uns quants papers
però m'agrada molt
dormir junts quan plou

diumenge, 9 de novembre del 2008

Som el que som...

som pols som fades, som foc
som neures i no tenim nom
som astròlegs, som vent som fràgils,
som secs som tàcits,
som cecs som freds
com el glaç quan convé
i cadascú que passi,
que agafi el que li falti
som el que som
però tot canvia per moment
si tot allò que et plagui,
o allò que a tu et ressalti n'ets una part
no dubtis del que es fa evident
som riures, som rius som lliures,
som vius som llebres, som nius
no som la meitat del que tu dius
som hipnòtics, som breus som atònits,
som seus som atòmics, som greus
som cercles miratges dels teus
i cadascú que passi,
que agafi el que li falti
som el que som
però tot canvia per moment
si tot allò que et plagui,
o allò que a tu et ressalti n'ets una part
no dubtis del que es fa evident

dijous, 6 de novembre del 2008

Tinc ganes de cridar

Sovint em sento atrapat
pel meu propi malson
i tinc ganes de cridar,
cada dia en algun lloc
surt el tren de mitjanit.
Hi ha poetes que s'han perdut
pintant "graffities" a les seves parets
molta gent que es troba sola
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.
Sovint em sento enganyat
quan em veig en el mirall
no en tinc prou amb somniar
necessito desfer-me d'aquest pes
que em lliga el cor.
Hi ha sirenes que estan cantant,
la llegenda d'un vell mariner
molta gent que es troba sola
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit,
si ets llunàtic i estàs espantat
si vius als núvols i estàs deprimit
si la boira ja t'ha acompanyat
cada dia en algun lloc
pots pujar al tren de mitjanit

dimarts, 4 de novembre del 2008

Vivim, cremem, clamem!

Ombres, records, paraules
des de molt lluny i sempre.
Mentre la dalla ens tingui marginats,
vivim, cremem, clamem.
Després tan sols ens cal
morir amb honor.
Aquí sovint ho fan
alguns herois.
Plou sang

dilluns, 3 de novembre del 2008

Pàtria lliure!

Pàtria lliure
i lluminosa i alta!
I tan petita
com un cor que no es cansa
i noble es perpetua

diumenge, 2 de novembre del 2008

La farola, la farola...

La farola, la farola
conten del tio pequeño, un vell pescador d'arràs,
que un dia mentre xorrava, no parava de cantar:
no en agafarem cap, no en agafarem cap,
no en agafarem cap, no en agafarem cap...
a bordo se li enfotien, poc se podien pensar
que de cosir la corona, ell no se’n va recordar
la farola, la farola...
Després de cada esmorzada, la barcada els feia rabiar
pequeño tu que no fumes, mentrestant vés a esgotar
i quan encengui un cigarro, pensarà: avui no em fotran...
li van dir: Au vés pequeño! i a esgotar fumant, fumant.
La farola, la farola...

divendres, 31 d’octubre del 2008

Nit de house aborígen

Mística font de l'aigua de la vida,
rajau del cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixau-li per florida;
feu-ne, si us plau, lo vostre paradís

dimarts, 28 d’octubre del 2008

Castellrock'08

Et vull tocar et vull a prop meu,
però et resisteixes.
Quan ja he provat la teva mel,
desapareixes!!
Sembles una nina angelical,
i a dins tens una fera!!
Em dius que et truqui per quedar
i no em contestes.
Si em diuen que t'han vist amb mi,
t'avergonyeixes!!
Ella sempre busca el punt flac
i desprès em mossega.
Em queda de tu un sol record...
La pell de serp que em deixes!!

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Ets un ninot!

Cap quadrat,
obres la boca
per no dir res.
Cap quadrat,
no és possible
ser més espès.
Cap quadrat,
no gira rodó
porta fils penjats
com un ninot.
Cap quadrat,
parlem de monstres,
parlem de tu.
Cap quadrat,
d'idees quadrades,
no et vol ningú.
Cap quadrat,
no gira rodó,
porta fils penjats
com un ninot

dissabte, 25 d’octubre del 2008

Tenen por!

Jo eta ke, combat i treball
crida aquell poble i el crit unifica
la mateixa llengua dels avantpassats
de foc els mots i a les roques escrita
fan poemes de guerra, dels obrers fan soldats
inesgotables els recursos per vèncer
aixecant la bandera de justícia social
la disciplina el millor mur de defensa
si tot conflicte porta a un pacte
el poble busca solucions
la veritat sempre és concreta
si es té tota la informació
la repressió de les mil formes, no ha triomfat!
la polseguera que això aixeca, ens ha alertat!
quan la conversa resta oculta, tenen por!
són de recursos esgotats
la qüestió no està en el nombre
quan tu saps contra qui lluites
tan sols cal no actuar mai
amb violència innecessària

divendres, 24 d’octubre del 2008

Noves formes de vida...

No tinc ara temps
de cavalcar els encesos
cavalls.
Sento que tanquen
el bar.
Anem a la segura
mort transitòria
del son.
I fem per començar
noves formes de vida

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Odi i frustració!

Una nit vaig somiar, una Terra amb llibertat,
igualtat de sexes, de pobles i de fraternitat.
Però quan em vaig despertar aquest món em vaig trobar.
Basat en l’explotació, maltractaments, odi i frustració!
Som la nova generació explicant el que veiem,
la misèria pels carrers i els de dalt enriquint-se més!
Amb la música hem trobat una forma d’expressió,
tot l’odi que portem el trèiem sense miraments!
Camarades construint! Per lluitar i aconseguir,
un futur més digne pels pobles oprimits!
Camarades estem aquí! Per lluitar i aconseguir,
un futur més digne pels pobles oprimits!

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Articles enverinats

Xivatos!!
Són el quart poder,
multinacionals que controlen tot allò que veus,
dominen tots els mitjans,
capaços de fer pujar a algú o enviar al més baix,
cap escrúpol cal tenir,
és el negoci de mentir!
i encara hi ha que diu que la premsa és lliure,
que són objectius amb les notícies...
inventen alarmes socials,
creen opinions perquè ningú ho hagi de pensar,
articles enverinats,
una mentida repetida acaba sent veritat,
teniu les vostres plomes tacades de sang!

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Hem d'aprendre a no dependre...

Quin mal encanteri a tu i a mi avui ens separa?
i no ens podem trobar el nostre lloc al món
potser és el camí per la supervivència?
o la drecera a l'aniquilació?
alienats en una guerra que ens pareix mentre ens devora
muralla endins, muralla enfora
hem d'aprendre a no dependre
a què respon la teva motivació?
qui és qui et dicta la teva opinió?
fas el camí tot sol? i algú més? tu què penses?
si no t'ataco a tu, de què et defenses?
posats a fer trobarem solucions
tots els camins conflueixen en l'acció
al teu terreny és on pots trobar la unió
la llengua és el tronc de la comunicació
quan el monstre és poderós millor si els pots evitar
quan estigui satisfet aprofita per lluitar
perquè es mostrin arrogants sigues sempre prou humil
cansa'ls fugint divideix-los des de dins
les dificultats van davant del pensament
però el pensament van sempre davant l'acció
obre tots els panys, utilitza l'engany,
sense afany company, dia a dia, any rere any
alienats en una guerra que ens pareix mentre ens devora
muralla endins, muralla enfora
sents la seva por quan tu tenques el teu puny
la teva por s'esmuny quan ets tu qui fot el cop

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Xirinacs al Palau!

Així va començar...
Joan Reig
At VersarisMaria del Mar Bonet
Obrint Pas
Feliu Ventura
Aramateix
Elèctrica Dharma
i així va acabar...
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans ocupats per Espanya,
per França (i per Itàlia) des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l'univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar llur vida
en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me aquest final
absolut victoriós de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia dels nostres líders,
massificadors del poble.
Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Res a celebrar

Espanya, Espanya penjada d'una canya
si la canya cau, Espanya adéu-siau!
canya caiguda, Espanya vençuda
alcem les mans
i visca els catalans!!!

dijous, 9 d’octubre del 2008

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Ara és demà

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud

dilluns, 6 d’octubre del 2008

El poble...

El poble és tot:
el principi i la fi,
l'amor i l'odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Ovidi memòria...

M'he aferrat a la paraula
que surt de cada veu,
i fa del vers la nostra pàtria.
Hem fet himnes de cançons
que l'absència ens va robar,
com dies que van durar tants anys.
Ovidi, memòria.
Mira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món,
però arribaràs de les vacances sense el teu nom.
I algú altre cantarà amb la seva veu
que ets valencià i tens senyera on blau no hi ha.
Hem trepitjat tots els teatres
que han omplert parlant de tu,
la fal·làcia s'asseia al davant.
I hem callat tota resposta
mentre ha durat la funció,
amb respecte més que amb compassió.
Ovidi, memòria

divendres, 3 d’octubre del 2008

Trompetes sonen lluny...

Pel cel inacabable
de juny, campanes greu
semparen crits d'ocell
i van plegats a l'ombra.
Els nacres del ponent
s'apaguen dolçament
per a una estrella sola.
Trompetes sonen lluny
el comiat obscur
d'una altiva sang jove.
Jardinet -enclotat
dins el seu verd profund
com el món dins la posta!
El cor és massa expert:
la rosa no el reposa;
massa apassionat:
sa esperança val més
i val més sa tristesa;
massa prop del teu cor:
li cal el seu batec
per vetllar en la tenebra

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Nits de tristor...

No, no company, no és hora encara
d’alçar el teu got a la taverna,
cal esperar que a porta oberta
sigui tothom qui pugui beure.
Hem passat tants i tants dies
absents de tot raig de sol
que avui quan despunta l’alba
voldríem apressar el jorn,
però no, són molts encara
que passen nits de tristor.
Amb un farcell de paraules
perquè tu ofeguis el clam,
t’oferiran esperances
tot recordant el passat,
però no, no el vulguis vendre
el somni que has forjat.
Cal que siguem tots a taula
per alçar els vasos, companys,
i començar nova història
on ja no imperi la sang,
ni la set de venjança,
sinó la més vera pau.
Llavors company, llavors companya,
quan siguem tots que puguem beure,
als quatre vents i a porta oberta,
brindarem fort a la taverna