Primer dia de Primavera...

Lluitarem de ferm, anant colze amb colze,

tu has encès un foc que atiar-lo cal

mentre mantens ben alta la bandera de la pau.

La primavera ens portarà flors,

serà el poble senyor de tot,

no hi haurà explotats ni explotadors,

ni cap vençut ni vencedor

si abrandem amb l’esforç

la raó dels teus mots:

“Cal lluitar contra el fort per deixar de ser febles

i contra nosaltres mateixos quan siguem forts”

Navego contra corrent...

Navego contra corrent.

Hi vaig quan en tornen.

Abans de pensar em repenso.

Ploro i somric en silenci

i en soledat.

Cerco l'anell que he perdut

allà on hi ha llum i bonança.

Tutto d'altri aggrada me disgrada

...amb un gran somrís!

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure,

sense cap perquè,

tinc ganes d'oblidar el que sempre m'amoïna

vull estar content.

Sé que el futur que m'han pensat

és dòcil i global

i que al final qui guanya sempre és el banc.

I es que si ho penses tot plegat

o et deprimeix o et cou

però es massa fàcil i a més no porta enlloc.

Per això cada dia al carrer m'enfronto als enemics

sense motius i estúpidament

amb un gran somrís

Crema!!!

Fixa-t’hi bé: jo te l’encendré.

Crema, dins del cor ens crema

la roïnesa extrema,

encès pel nostre instint rebel.

Crema, a camp obert ja crema,

la roïnesa extrema,

a punt per artigar l’arrel.

Fusta seca, cairats i mobles,

caixes velles i sarments,

és la festa del meu poble,

és així la meva gent.

Amb palets encén la foguera,

pot fer un bon servei:

bona flama fa l’estanquera

i el retrat del rei

Volar ben alt!

Hi havia un ocell que plorava tristament

dins la gàbia era tancat i moria lentament

tenia un nom molt bonic, es deia cadernera

i els seus colors tan vius no veurien la primavera.

I així cada matí un raig de llum li venia

pels vidres del balcó, a fer-li companyia.

I allà pel bosc de pins per camins i rieres

el sol fondrà la nit i tornarà a ser com era,

i els que estiguin sobre l’herba, riuran sota el cel

i si plou farà la pluja pentinar el seu cabell.

I així dintre la gàbia, la llum va despertar...

el presoner petit que enyora volar ben alt ben alt!!

I ell refila i respira tristesa i molt de dolor

i no canta i tremola es el fred de la presó

si jo fos un bruixot el tornaria estel

perquè així la matinada se l’emportes al cel!

Calaix de vida...

Visc a les fosques,

avar d'imatges col·lecionades

com munts de cartes i fotografies

guardades en un moble que grinyola

de nit, que la humitat reinfla

i roseguen els corcs.

Calaix de vida,

podrida pels desigs

no satisfets, pel cansament

d'haver esperat tantes vegades

i que no hagi mai trobat.

Tot s'ha tornat avorriment, desdeny i fàstic,

per covardia, seny o bé impotència.

Hi ha un sentit...

De nit, de nit, de nit qui t’ha parit,

tot sembla que es confongui i es disposi a sorgir,

aquella màgia que transforma la tristesa en oblit,

aquell encant, aquella història, que ens fa sentir petits.

I així, i així, vas fent el teu camí

saps bé que has fet el ruc i et sents feixuc i deprimit,

llavors tornes a entendre que ets algú i hi ha un sentit

per tornar a néixer, tornar a créixer,

tornar a ésser si has volgut

Oblida tot...

La vaca que riu, que riu per no plorar.

Pensar és la forma més sofisticada de mentir.

No escoltis, no val la pena, el que dic ja ho han dit;

cançons fermentades, veus desafinades, mentides en clau de sol.

Oblida tot el que has après, és absurd i no serveix per res;

oblida tot el que t'han dit, et fa nosa i no té cap interès.

Potser ja ha arribat el moment d'oblidar tot el que hem après.

Estúpids refranys populars,

poca-soltes i bèsties que ens fan ignorants.

Potser ja ha arribat el moment d'oblidar

tot el que hem après.

Potser ja ha arribat el moment d'oblidar

els nostres somnis i deixar-ho estar

El jardiner del pop...!

Em convides a dinar

i a mig àpat me n'he d'anar

em sap greu de debò

però faig tard a no sé on

tot a mitges cap per avall

tot fet i deixat estar

no tinc temps per pensar

que no tinc temps per pensar que

no tinc

Quin agradable plaer

Mira tu quina casualitat

que ens ha tocat per viure

que aquella dona sóc jo

i aquell home ets tu
i si jo et miro a tu

i tu em mires a mi

ens mirem els ulls
i si m'acosto a tu

i tu t'acostes a mi

ens acostarem els dos
i si jo et toco a tu

i tu em toques a mi

quin agradable plaer

No sents l'energia?

Després de la última nota mires al voltant

una nit per recordar

és només una batalla, la guerra no ha acabat

la revolta tornarà

ja s’encén el llum i darrere el fum, el cor en un puny.

No sents l’energia?

la revolta no s’atura i la lluita continua

la revolta sempre amb tu, a l’esquena vint-i-u!

El "gran" públic

Asseguda al costat d'un llit estrany ella es mira

d'una capsa cansada de guardar fotografies

les mirades d'uns nens que riuen, ben aferrats

a una dona amb la fesomia que de segur li és familiar.

Cap al tard quan a baix van arribant les visites

ella posa la ràdio forta i fa com qui té amigues.

El fill gran la trucava, però ara ella no hi sent;

la petita amb tanta canalla no té temps.

Gent gran,

procurant no fer nosa,

tirant amb poca cosa

Calçotada popular...

Aiguardent, nous i llimona;

per donar gust a la vida.

Ratafia

posa-hi herbes i canyella;

remena amb alegria.

Ratafia

Voldria aprendre...

Voldria aprendre a resistir
cada neguit que no depèn de mi
voldria aprendre a despertar
abans que el tren no passi de llarg
esborrar la por dels vençuts
dibuixar el futur sense orgull
no costaria tant fer junts un pas
endavant, endavant
per seguir, per no oblidar
per seguir junts caminant
per volar més enllà
per tornar a començar

La vida...

No més incerta de tant vehement
la sorpresa amb què aculls la llum que esclata
rere el mirall opac i els cortinatges
angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova.
És així com la vida expressa el seu
misteri i en referma la bellesa.
L'entreteixit del temps no mostra cap
fissura, flueix sempre, ineluctable.
Tot és perfecte i just dins el seu àmbit

Innocent...!

Un exèrcit de corbates

amb el mòbil van enraonant,

gesticulen i s’enfaden,

sembla que faran tard a algun lloc.

El món va massa ràpid.

El món no s’espera ni un instant.

Fa temps ja que no vull seguir el seu pas.

No veig nens amb bicicleta,

els carrers desolats supliquen,

de segur se’ls ha cruspit una pantalla.

Qui els dirà quan plora un arbre?,

com sabran quan somriu la lluna?,

innocent!, potser això ja no té importància

Plàcida rutina...

I si no vols fer una feina de vuit hores,

però t'has gastat la pasta

en les sabates noves.

I si el que cobres,

misèria i companyia

això si és que cobres.

I no volem invertir la nostra vida

en plàcida rutina, enganyifaspirina.

I preferim menjar pipes al carrer,

celebrar-ho amb la cosina.

Ai, Ma Mercè Mercedites ara què hem de fer?

hauríem de vendre la casa i anar de lloguer

Vares venir...

Vares venir fins on jo dormia

i em vas despertar,

i em vas convidar a tenir set,

una gran set per a la qual

et vas fer copa on jo la pogués beure

Premis Enderrock'08

La sang dels innocents

omple la seva copa d'or.

Assegut al tro dels manaments

mentres el món s'omple d'horrors.

Els cants no surten ja dels dits,

la terra s'obre sota els peus

No hi ha qui el pari!

No té nom!

Rostre del mal

no hi ha qui el pari!

És la mort!

Zu atrapu arte

Gazte bat

drogaz hiltzen da

atrakoak,

hilketa terrorista bat

denak, denak,

paperetan daude

zu zu, atrapatu arte!

zu burgues madarikatua

ez duzu inoiz

ezer ulertuko

zuretzat

kalean gertazen dena

besteen arazoak dira

El sol, la lluna, el bar...

El sol

és l'astre que constitueix

el centre del sistema planetari.

La lluna

és el nom que donen

a l'astre satèl·lit de la terra

que la il·lumina durant la nit.

El bar era tancat

el vas era trencat

6 anys de Bankrobber!!!

És el món particular amb la lògica de tu

tot es pot imaginar, imagina que ets algú

que ha viscut tres milions d’anys i coneixes les mentides

i ningú et foterà mai perquè tens sabiduria...
és el meu racó de món

on ningú jutja

les meves coses

si em pregunten que què penso,

jo sempre dic: “res...

són coses meves...”

La seva vida al terra

Agafa el ganivet entre les mans

clavant-se'l cos endins fins que ja no pot més

i burxant amb els dits dins la ferida oberta

fa que la sang dibuixi la seva vida al terra

cau pesadament per mai més aixecar-se

a poc a poc s'adorm per mai més despertar

i burxant amb els dits dins la ferida oberta

fa que la sang dibuixi la seva vida al terra

Vivint contra les cordes

Vivint contra les cordes

eres feliç però no en tenies prou

series part de la història

i fins i tot potser el nou rei del rock.

Pel camí de la fama,

allà on anaves mai no estaves sol

però a part de la guitarra

l’únic amic fidel era l’alcohol.

Si cada dia està més lluny tot el que has somniat

potser ha arribat l’hora de despertar

Sempre endavant!

Pas endavant per canviar la història

cal unitat per canviar la història

sagnant, cantant canviarem la història

analitzant, canviarem la història

i som els joves els que hem d’agafar el relleu

analitzant els errors del passat

preparem-nos, unim forces

i ningú no podrà aturar-nos!

Els aborígens del Fona

Història certa dels set cels,

set paradisos màgics i encantats.

Història certa dels set cels,

set nius de pau, de glòria i de felicitat.

El primer cel és inventat,

el primer gran invent de la terrestritat.

El segon cel, imaginat

en una nit d’estiu a la vora del mar.

El tercer cel dins d’un mirall

perfila les imatges d’un món ignorat.

I el quart cel és irreal

com un oasi verd en un desert estrany.

Del cinquè cel res no se’n sap,

no hi ha notícies d’aquest cel tant amagat.

I el sisè cel està copiat

del cel setè que has engendrat dins del teu cap

Rellotge fill de puta!

Rellotge de paret de sa cuina

rellotge despertador de quars

rellotge calculadora ja sumes trenta anys

rellotge de sa tele de s'hotel

rellotge tens sa vida per davant

rellotge no te pots aturar

rellotge fill de puta

es temps que t'has menjat

i el món seguirà endavant

Som boletaires...

Dos amors jo comparteixo,

Catalunya i els bolets,

si un em fa decaure els ànims

l’altre me’ls manté ben drets.

Som boletaires

som cistellaires,

la nostra vida és el rovelló.

Sentint la flaire

no triguem gaire

a tenir ple

el cistell i el sarró

Un bon plat de verdura

Al pot petit hi ha poca confitura

i al cor trencat la veritat més dura:

mal amagat és mal que no té cura,

la llibertat, la llei que és més segura,

la veritat, bandera que no es jura,

i el paradís, un bon plat de verdura

El mestre

El pensament català

rebrota sempre,

i sobreviu als seus

il·lusos enterradors

Ferro!!!

És quan ric que em veig gepic

al bassal de sota l'era,

em vesteixo d'home antic

i empaito la masovera,

i entre pineda i garric

planto la meva bandera;

amb una agulla saquera

mato al monstre que no dic.

És quan ric que em veig gepic

al bassal de sota l'era

Avui a ICAT FM

I el cor de l'home, esclau,

esclau generós i bategant

per a impulsar la llibertat dels altres,

per a bastir la llibertat dels pobles,

per a exaltar la pròpia llibertat.

Llibertat, llibertat, llibertat

Sentiment rebel...

Serem el que som

fem el que ens surt del cor

i si dubtes... ja és problema teu.

En quasevol moment

per qualsevol motiu

perquè aquesta és... la nostra història.

Són metxes enceses

persones despertes

Visca la revolució!

I els galls que amb mi hauran de dormir

els triaré sans i valents,

que n’estic farta d’impotents

que em fan passar nits avorrides.

Que quedi clar per sempre més,

que jo de verge no en tinc res,

i que, posats a fer, no em ve

d’un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,

visca la revolució

Rebentaria...

Si no pogués parlar

rebentaria.

Per això parlo

i crido i tot.

Hi ha dies,

però, que em llevo molt cansat.

Llavors

qualsevol lloc m'és pàtria

i penso si no fóra una gran cosa

callar per sempre.

Al capdevall,

hi ha algú que escolti?

Suposicions...

Consell de vida no en vull més

només vull mirar amb els meus ulls

camins marcats són culs de sac

vull caminar en soledat

foscor en la ignorància, vaig a les palpentes

creure en percepcions, caure en aparences

estar-se al límit del ramat

fa por que no et mengin els llops

arribar al límit del meu cos

m'ha dut a més d'un daltabaix

el camí més curt, no és pas el més correcte

suposicions! jo hi vull anar

tot són rumors! jo els vull provar

consells de vida no en vull més

País d'Oc

Un arbre que s'avugla a trucas d'aparéisser

e de se susvolar dins lo temps de paciéncia

sens regard per fugir amb lo cors de las causas

ont son còr adejà desavançant deman

se pren dins mai de sòm que ne cal per dormir...

Tot és ara i res

Tot són preguntes

que mai no tenen resposta.

Tocat no sé per quina absurda mà

se sent un violí:

l'arquet fa mal, d'això no n'hi ha dubte.

Passem el dia en una vella

taverna on la gent beu, on jo mateix bec

per allunyar molts àrids pensaments

que no tenen, però cap mena d'importància.

Es poden fer moltíssimes coses,

que no són res, partint d'aquest principi:

tot és ara i res

Bikimel

Quan aquells dits sensibles

toquin músiques fràgils

i lentament vacil·lin

llums canviant de ciris,

sur de la festa. Mira

quanta nit, quina extrema

solitud se t'emporta,

per la rialla, a l'home

justificat i lliure

que neix del teu silenci

El pes d'un somriure

Et vaig veure a través de satèl•lits de bruta tenebra

com el croma darrere de l’èxit d'algun reporter
i avui encara em desperte en la nit amb regust de tristesa

que és el puny que et colpeja l'estómac quan ve un mal record
et promet recordar aquell dia com una tempesta

i no escriure el teu nom, amb el dit, en la pols de l'oblit

oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te

i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

Comença el millor Tastautors!

Posa l'intermitent i aparca en bateria a l'àrea de sevei

curtes i llargues ressegueixen l'ap-7 en la nit

dos a la barra parlen, un mira la tele i diu

són tots uns fillsdeputa

ell li demana un cafè a la noia del cervell adormit

i li mira el cul quan es gira en un acte reflex i sense sentit

i les ones van i vénen en un mar asfaltat i llis

com he arribat aquí?

No diguis res...!

Si la paraula diu alguna cosa

i no es limita doncs a mastegar,

sí, com aquell que nota que fa nosa

i s'omple el pap mentre no el fan marxar,

no, la paraula diu, diu i proposa

que vinguis ara a taula a passejar

i tu dius vine tu, vine i reposa,

no diguis res... i escolta-me cantar...

Arbequino...

No podia faltar en Titot

el company mai no fa figa

i es va fer dir "arbequino"

fent-se passar per oliva

Qui menys necessita...

Ell era lliure, no li calia res.

Caminava per l'aigua on el riu és transparent.

Per on ell passava, no hi passava el temps,

sempre un somriure, gairebé el mateix.

No creuava cap paraula, tothom deia:

"ha perdut la raó", per company la seva estampa

i per equipatge una cançó.

No tinc res a perdre, no tinc res a guanyar,

no tinc cap problema. Qui menys necessita

és qui té menys a envejar

Als teus peus, reina!

Solució de compromís

que va decidir el jurat

que per un any repetís

la reina que havia plegat

Les nyacres més republicanes!

Van arribar al final

Carles Belda i en Brillant

molt s'estaven desfasant

i els varen xiular un penal

Vida?

Aleshores els somnis són d'angunia

parlo dels somnis de quan dormo

perquè encara és pitjor despertar-se,

aleshores l'angoixa es fa real

i visc de cara els altres i m'ignoro.

Així fa el paradís un punt més ample

i més privat l'infern inaguantable

El porró

I una nit a la taverna, estàvem de celebrada

que la selecció espanyola, havia estat eliminada

havia estat eliminada, la selecció espanyola i això

i això és el que més m'agrada.

Però em va robar, em va fotre el porró un bombero

el porró, em va fotre el porró un bombero

el porró, un que anava a apagar focs

Una dona camina sola...

Una dona camina sola.

Porta una idea, porta una cosa

dins la bossa, dins el cap.

Tres serps i un home, l'esperen a casa

des de fa estona, des de fa anys.

Arriba la dona i obre la porta

treu una pistola i comença a disparar.

Un tret per l'odi, un tret per l'home

un tret per força i dos trets pel mal.

Una dona camina sola

porta un somriure a la boca

pintat de felicitat.

Qui dia passa, any empeny!

Abans d'ahir em vaig equivocar

ahir em vaig tornar a equivocar

i demà veuré que avui

potser també m'equivoco