Es parlarà de vida

Apreta fort les dents

apreta fort els punys

infla't d'aire els pulmons

obre bé els ulls

fes treballar el cap controla el cor

no tanques mai la boca

crida ben fort

deixa't anar

dóna't tot tu.
Serà blava i tranquil·la la mar.

Serà espessa i verda la vall.

Serà gran i dolça la muntanya.

Serà un dia que durarà anys.
Gent de mar, de rius i de muntanyes,

tindran mar i prats i rius i boscos.

Tindran tot.

I es parlarà de vida.

La terra que sentim!

Som la gran gent d'esta terra,

la terra de l'aigua i el fang,

banyats per un riu verd,

tocats pel vent de dalt,

i en l'aire d'una música que ve

de més lluny que el mar.

Som la gran gent d'esta terra,

la terra del riu i del mar,

la que ens ha vist plorar

i riure i estimar,

la que ens ha fet un cor gran i fort,

tant velles, les mans.

La terra que veiem,

la terra que sentim,

la terra que portem dins al cor

i mos dóna el desig

de seguir tenint tota la sort

Vista i oïda...

Llenguatge dels pintor, colors i formes

i del músic el so, només el so.

Són tres expressions lliures de normes.

Universals, depenen dels sentits

preexistents i naturals, i públics.

Vista i oïda i tot seguit els dits

No, no facis cas...

No, no facis cas,

viure és riure quan no pots plorar.

No, no facis cas,

les punyalades no maten mai.

I si un dia boig t'agafa,

no, no facis cas,

tu no hi pots pas,

per més que hi facis,

deixa-ho córrer,

deixa-ho estar.

No, no facis cas,

que l'angúnia no és cap defensa.

No, no facis cas,

si viure és el que desitges.

I si un dia boig t'agafa,

no, no facis cas...

Aboca't a la nit...

Aboca't a la nit.

Escolta els ocells, mira el dia

com neix.

Torna a veure les coses

en els ulls d'un infant.

Torna a llegir en els llibres

ara que és tard.

Has de fer una altre vida

Mustafà...

Meravellat de veure nenes maques,

del seu harem ja ni se'n recordava,

amb el seu aire de conquistador,

com a piropu cantava la cançó.

Nena t'estimo, nena ets molt bonica,

si tu em volguessis jo molt feliç seria.

En mustafà, en mustafà,

la seva barba es va afaitar,

i amb ganes boges de viatjar,

a Barcelona va arribar.

Amb una noia sortia a passejar,

i molt romàntic es va declarar,

en mustafà, tot enamorat,

als quatre dies ja parlava català

Els llibres i la vida

Ara que plou pel silenci del mar

i que sentim com l'esperit rebel

mescla l'oblit amb la pluja,

obrirem els balcons a una altra tarda,

a un jardí desolat i solitari.

Ens reveurem infants, devastadors

de platges i camins, o potser homes

una mica més tendres al crespuscle

perquè estimem per primera vegada,

i en l'oci malaltís d'aquest retorn

hi haurà tot el que és bell: els llibres i la vida

i el que hem perdut dia a dia i arreu

pels vells jardins oblidats de la pluja

Heus aquí...

Heus aquí; jo he guardat fusta al moll.
Vosaltres no sabeu què és
guardar fusta al moll
però jo he vist la pluja
a barrals sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de
l'angoixa; sota els flandes i els melis,
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig

Omplen el got de moments

Després de tantes nits desperts, d'imaginar-se l'alba

els delata el cansament d'apurar tant la vida

comptaran tots els petons sota la pell gastada

cada arruga una ferida feta de somriures

beuen i riuen de tot

potser són feliços

omplen el got de moments

que els permetin viure

mira el fum del cigarret des d'una cadira

és canviant com el plaer de saber que viure mata

parlaran dels seus mals brindant entre rialles

beuen i riuen de tot

potser són feliços

omplen el got de moments

que els permetin viure

i si vols cantar...!

No vull que visquis aquesta vida

com l'he hagut de viure jo.

No vull que et creguis les mentides

que m'he hagut de creure jo.

No vull que sentis la revolta

com l'he hagut de sentir jo.

No vull que paguis amb diners

com he hagut de pagar jo.

No vull que beguis té

no vull que beguis cafè

vull que beguis el que vulguis

i si vols cantar

queda't amb mi per sempre

i si vols ballar

queda't amb mi també

3 anys de Bastoners

Eixiu tots de casa que la festa bull,

feu dolços de nata i coques de brull,

polimenteu fustes i emblanquineu murs

perquè Carles d’Àustria ha jurat els Furs.

Enrameu de murta places i carrers,

abastiu de piules xavals i xiquets,

aclariu la gola amb vi i moscatell,

que no hi ha qui pare el pas dels maulets.

Vine Pilareta que et pegue un saxó,

els peixos en l´aigua i els amos al clot,

i si no l’empara el Nostre Senyor,

tallarem la cua a Felip de Borbó.

Si l’oratge es gira en mal dels maulets

vindran altres dies que bufe bon vent.

Quan més curt ens lliguen més perill tindran.

Passeu-me la bota i seguiu tocant

Els orfeons del vi canten...

Els orfeons del vi canten

a peu dret, a l'avantguarda

de totes les arts, s'aguanten

a la barra matí i tarda.

Les famílies no s'espanten

si la petita s'atarda

i a la placeta s'encanten,

que el barri no fa basarda.

Al meu carrer nens i nenes

ells amb ells saben, aprenen,

són feliços i amb antenes

sense mirar-me comprenen

si vaig bé, i em treu de penes

la llibertat que ells estrenen

Més Fona...

Pots jugar amb el seu cos,

que és jove i riu, i vol

el joc, i no n'ha tingut prou.

Encara creus que en tu hi ha vici?

Mostra el teu vici. Dona't

sencer. Si te l'estimes,

no li ofeguis aquest tremolor:

la curiositat del cos, que tu

fa massa temps que en dius desig

El Fona és així!!!

Diumenge al matí m'aixeco del llit,

miro sota els llençols i sé que la tinc aquí.

És més fort que jo, quasi una obsessió,

tinc el cervell sota dels pantalons.

Dimarts cap al tard fotent-me un tallat

em miro la bragueta i ja torno a estar trempat.

Vull sortir un moment perquè em toqui el vent

abans no em vingui una glopada de llet.

Les dones se m'espanten quan vaig pel carrer,

les velletes del barri i els gossos també,

no ser si n'estic fent un gra massa,

doctor Corbella no sé què em passa!

Però vaig calent de valent, sempre tant calent,

tothom ho comenta, ho sap tota la gent

Un poc de tot

Vull ser: ruc? cient?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple?
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.
I a més, què vull?
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món
I un poc de sort.
I un poc de mort.
I un poc de Vós.

Ei, si pot ser

Pell de gallina

No, no buscarem nous camins.
No, no buscarem noves maneres.
No, no buscarem causes eternes
ni buscarem cap paradís.
Només farem senyals de fum per als
qui encara hi vulguin veure.
Predicarem la religió per als qui
encara vulguin aprendre.
I ofegarem les queixes
dels malalts de malenconia
trinxant malmeses i velles cançons
fetes d' encenalls.
Ni tan sols queden museus on
vulguin dissecar-nos,
ni tan sols queden cançons
excitants per masturbar-nos,
ni tant sols ens queda enlloc
un racó per amagar-nos.
Deixeu-nos morir en pau.

FONA "els compatriotes de la veritat"

Si les coses no canvien i van pel camí que van,
dels catalans se’n dirà

“els compatriotes de la veritat”
i tots els estrangers ens miraran
com si miressin la sang de la veritat,
i quan donaran la mà a un germà nostre,
ultra el respecte i l’admiració que li tindran,
els semblarà que toquen la veritat amb les mans,
i com que n’hi haurà molts
que es posaran a plorar d’alegria,
els catalans els hauran d’eixugar els ulls amb el mocador,
i ésser català equivaldrà a tenir

les despeses pagadesa tot arreu allà hom vagi

EINA "L'Art de la Guerra"

“Amb el temps hem après a adaptar-nos
al nostre tarannà de la inadaptació
Estudiant, entenent la matèria dialèctica
podem trobar el sentit a la contradicció
Sempre la ciència davant la utopia
Sempre la victòria davant de la mort”

A la boca de l'infern...

Tinc una pena tan teva

que no me la pots robar.

Tinc una pena tan teva

que és més fonda que la mar.
Si la pena emplena el mar

la mar aguanta la terra

la terra m'ha d'aguantar

per no ofegar tanta pena.
Al racó del Pare Etern

tinc la barca fondejada

per quan diguis que pirem.

A la Boca de l'infern tinc

la barca embarrancada

sense vela i sense rem

i enredant per aquí...

Així es guanyava la vida

el meu pare, el mig amic

i el pobre del que li comprava

se'n quedava ben lluït

però ho feia amb una gràcia

i hi posava tant d'estil

que inclús havia venut trajos

a algun guàrdia civil

i enredant per allà

i enredant per aquí

d'aquesta manera

em va pujar a mi

Franki Llibertat!!!

Perquè no t’atures i obres els ulls,

perquè no et rebel·les i crides ben fort.

Tots els punys enlaire i banderes de roig,

els temps de revolta per la llibertat.

Revolució!!!, Revolució!!!

Plataforma de combat, no perdem la dignitat!!

Plataforma de combat, no perdem la llibertat!!

Manual de glosa

I si t'ha deixat la dona,

i tens una vida trista;

fes servir el manual de glosa

i deixa el psicoanalista

al garrotin, al garrotan,

de la vera vera vera de San Joan;

al garrotin, al garrotan,

de la vera vera vera de San Joan

Punquis catalans!

Ombres blanques per la vida

ombres negres pel carrer

vivint el moment, vivint el present

aguantant el que vingui

i passant-ho bé

que tot el que tu ens diguis

no ens fa falta pas saber

per absurd que sembli es la única realitat

no li donis més voltes i mira endavant

només actua i deixà passar el temps

que la fi arriba sense importar-li gens
aquesta nit, aquesta nit, qualsevol nit

Comencem bé...

Els pits, les cuixes,

rodonesa bessona

del flanc, el sexe,

entre la molsa uns llavis,

tanta bellesa, tanta

Embarracat'08

Reconec que miro la solució
en els mots encreuats
llegint el diari, el primer tallat
fent veure que no hi sóc
parlaràs de tu, del teu nou pentinat
de què et queda més bé
els pantalons estrets o bé acampanats
però no et faré cas
pensaré amb mi, un altre cop
amagaré per dins
els neguits i les fòbies
sortir, de mi, intentar ser un altre jo
que ho pugui fer millor
millor o pitjor
desaparèixer de cop
fer veure que no hi sóc

Anar fent...

Deixa que parlin, no els facis cas

segueix el teu camí endavant;

tu fes i deixa que diguin

i no renunciïs a res,

la història és massa curta

per anar perdent el temps;

vagis allà on vagis

tothom et diu el que has de fer

però ningú dóna la cara

quan et surt malament.

No deixis que ningú parli per tu.

No deixis que ningú et digui mai el que has de fer.

Sense por, fes el que vulguis

sense por, fes-ho com vulguis,

només tu sabràs com fer-ho

només tu saps el que et convé.

Deixa que pensin malament,

no et preocupis, tu ves fent,

cadascú a casa seva és un món indiferent,

però tu saps la manera

de no ser com molta gent

Miquel Gil

D’acord, no ens entenem

ni ens sabem estimar,

la por si l’aprofites

es torna cerimònia.
La carta que ara ve

ja la’n puc destapar,

l’amor és ritual,

el ritual és la vida,

la vida anar tirant.
La vida anar tirant,

l’amor és pa amb formatge,

el pa amb formatge és vida,

la vida anar paint.
L’amor és Déu en barca,

la vida és un naufragi

en un got de vi blanc,

l’amor és caure al toll

i trobar-hi l’amor

L'espectacle de la gent...

La vella Montserrat

desperta el barri a cops d'escombra tot cantant

les primeres persianes

s'obren feixugues badallant

rere el vidre entelat

el cafeter assegura que no era penal

i es desfà la conversa

igual que el sucre del tallat.

Bon dia,

ningú ho ha demanat però fa bon dia,

damunt dels caps un sol ben insolent

il·lumina descarat

tot l'espectacle de la gent

Et veig des de l'ombra...

Avui m'he comprat un telescopi

per mirar-te des del meu balcó.

Les estrelles ja no m'interessen,

són més importants els teus mugrons.

Vesteix-te siusplau,

que agafaràs fred.

Aquest vestit ocre

avui no et mereix.

I no hi ha cortines

i no hi ha safareig.

Et veig des de l'ombra

i em sento comprés

A la merda el futbol!

Se m'emporta el riu i no t'he dit adéu

queden enrere les cases entre els canyissars

amb roba estesa als balcons que mai veuré assecar

se m'emporta el riu i no t'he dit adéu

i és el que em sap més greu

se m'emporta el riu i no t'he dit adéu

massa cansat per nedar i arribar fins els troncs

fang en els ulls aigua tèrbola dins els pulmons

se m'emporta el riu i no t'he dit adéu

i és el que em sap més greu

Feliç Sant Jordi

Amb pluja, roses i llibres

celebrem la festa gran,

que ningú no en quedi fora,

ni els d'ara ni els qui vindran;

els d'ara, per fer patxoca

al costat de l'alt patró,

els qui vindran, per si toca

d'afegir-hi més saó,

perquè sant Jordi se senti

sempre ben acompanyat

i ens ajudi, als uns i als altres,

a poder guanyar el combat

que fa tants segles que dura

i encara no s'ha acabat

Ai de mi!

A mi m'agrada el vi

de les tavernes, el

vi potent del camí.

Ai de mi!

A mi m'agrada el vi

que em tomba d'una empenta

a meitat del camí.

Ai de mi!

A mi m'agrada el vi

de les tavernes, que

m'és un vi i un camí.

Ai de mi!

Quin cul...!

Hoy llegaremos hasta el cielo

bailando canciones que ni conocemos

pero bailemos
por un momento

somos tan bellos

y después

tan mediocres otra vez
quiero dar una vuelta más sólo son las tres

ahora soy como un niño que se ríe al caer

por favor una vuelta más en el carrusel

sólo soy como un niño que se ríe al caer
gente tan normal

que despierta por el brillo

del sol del neón

anunciando que es domingo

Seguirem somniant!

Hi ha un home que ha marxat de casa

que no ha acceptat la rendició

un home en braços del seu àngel.

Hi ha algú que ja ha vençut la por.

Un home agafa una guitarra

un home llença un crit al vent

un home mira el buit i salta

hi ha algú que ja ha burlat el temps.

Seguirem somniant

escoltarem la llum

mentre el món es mou dins dels teus ulls.

Seguirem cantant

ensorrarem els murs

anirem sempre més lluny

Sota el cel fosc

Déu i el gos són dos
units en un sol cos per un misteri.
Déu no és bo, el gos tampoc,
vigila no et mosseguin.
Un és sant, l’altre és boig,
depèn de qui ensopeguis.
Déu i el gos són dos, som tu i jo i tots,
no és cap sorpresa.
Jo no sóc bo ni tu tampoc,
ni ningú no és el que sembla.
Uns per massa, altres per poc,
depèn de qui és venjat
o de qui es venja.
Déu i el gos sota el cel fosc,

instant la lluna a caure sobre tots

Tant se me'n dóna!

El que em molesta de les competicions

és que sempre es tracta de guanyar

o de perdre i no tant només de córrer

amigablement una petita aventura

Et vull mossegar...

Com ja saps, la teva orella

ja coneix les meves dents,

però mai no l’han ferida

perquè mai t’ha semblat bé.

Si et vull mossegar la orella

vull que amb gust t’ho deixis fer,

fins i tot vull que ho demanis

i ho faré tant be com sé.

Foradet per l’arracada

sé que encara no el tens fet.

Et vull mossegar la orella

i he jurat que així ho faré,

però he jurat que no ho faria

sense el teu consentiment

El vi de l'esperança

No podria faltar el vi damunt la taula.

Una solemnitat, un ritu que venia

des de la nit: el vi encenia la taula,

encenia la casa, encenia la vida.

Una vella litúrgia nocturna, inescrutable,

encenia la sang, palpitava en els ulls.

Una solemnitat,un ritu que venia

des de la nit, la nit febril de la caverna.

El vi begut, en casa, a l'hora de menjar.

S'oficiava el vi, lentament i greument

parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.

Un tros de ceba crua, un rosegó de pa,

i un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres,

begut solemnement, l'aliment de la còlera,

el vi de l'esperança, el vi dels sacrificis,

l'esperança rompuda, plantar cara a la vida

La copa de la vida

Váres tenir la copa de la vida

arran de llavis i bevent mories;

perdut el vi, secreta la farida,

sofrint, plorant, més altament vivies

Gat a la brasa...

Una gata preciosa i piadosa el recollí

i amb el temps i unes carícies va curar-li les ferides

i es tirà follant els dies que passà en convalescència

però la gateta ocultava que estimava un altre gat

què dic un gat si allò era un tigre

que ho va descobrir un mal dia va jurar que els mataria

això era un lio de faldilles

però sort que era un gat i tenia set vides

imagineu aquella bèstia una espècie de legionari

reclamant com a venjança lenta mort pels dos amants

la gata quedà morta desgarrada a esgarrapades

i ell de què sino s'escapa perseguit com una rata

van acabar-se els tiros i eren temps de pau

de pau però misèries de penes i gana

i un dia el gat tornà a sentir que el seu cos levitava

que el seu cos desafiava tota llei de gravetat

per les potes l'agafaven i del terra l'aixecaven

i una veu il·lusionada que el mirava i exclamava

yujúúú família avui per dinar tenim gat a la brasa

però sort que era un gat i tenia set vides

Antifeixista sempre!

Tenemos el firme compromiso de proteger nuestro mundo,
este mundo, el único que conocemos,
de mantener siempre viva esa inmensa riqueza
en constante peligro llamada naturaleza.
Respetar -¿por qué no?- todo cuanto habita en ella,
proteger -por igual- todo cuanto habita en ella,
ya es aire, ya es agua, ya es tierra, ya es vida.
El firme compromiso de defender este mundo
del poder de la codicia, del querer de la avaricia.
Tenemos el deber de oponernos a una lógica
que aspira únicamente a convertirlo todo

en dinero y más dinero

Ja tenim el nou CAT!!!

L'infern és buit, tots els dimonis són aquí:

l'esfera gira, encesa, la ràbia del desig,

i el ritu dels ancestres transforma l´aigua en vi,

i l'ànima en la carn rostida pel capritx

del monstre berg i abstracte que regna aquests serralls.

L'infern és ple de pólvora, d'humans folls que recorden

les gestes dels seus ídols ressuscitant els balls

caiguts dels cims gegants, amb nans i amb dracs que acorden

llurs veus i moviments a ritme de la plaça.

La plaça és plena d´àngels, centaures, turcs i dol,

que explota en el tabal, trencant a cops de maça,

quan mor el mar d´orgies de l´últim tirabol.

I una àliga somriu, al niu del quer més alt,

flairant el fum que acobla els déus del bé i del mal

Convençuda a resistir!

Tornaré un cop més a demostrar

que estic preparada per a guanyar

la feina que mai em donaran.

I la meva dignitat

se n'ha anat aigüera avall.

La il·lusió ara és desengany,

i a la brossa l'esforç,

quan ser dona és destorb

i estar bona és el que val.

Tot i així tossuda, tot i així

forta i convençuda a resistir.

Tot i que dolguda, prou feliç.

Coses que passen...

Una tia calentona

vaig trobar enmig del camí

s'estava fregant la xona

amb un brot de romaní

Vaig dir-li :"què feu mestressa?

Gairebé m'heu dat un sust!"

i em contesta: "no feu fressa

que em comença a venir el gust!"

(tota la lletra a comentaris)

Sobreviure...

El més difícil, doncs, és sobreviure

amb escates de vidre a les entranyes,

amb plom, en lloc de sang, a dins les venes.

Sobreviure: cordar-se les sabates,

treballar, fer l'amor, llegir poemes,

veure envellir la gent, cantar en veu alta,

amb escates de vidre a les entranyes

i plom, en lloc de sang, a dins les venes,

sense treure's els ulls, sense fer a miques

els subtilíssims mirallets del somni,

i esgüellar com un porc, de por o d'enveja

Mira'm els ulls!!!

No m'agrada seguir lleis

que em resolguin el futur

només faig sempre el que vull.

Saps política estimada

més val que t'ho muntis bé

el teu paper és tan miserable

que t'amagues en el temps.

No em facis seguir el teu joc

que no vull prendre partit

els discursos sempre m'han avorrit

jo no crec en el poder

jo no crec en l'orgull

jo no vull parlar per ningú.

M'agrada la gent que et mira els ulls

mira'm els ulls!

Aprendre a volar!

No heu aprés a viure no heu aprés a jugar

no sabeu ni riure ni tant sols sabeu plorar

què heu de canviar per aprendre a volar

sabeu dir mentides voleu viure enganyats

recony de burguesos i feu posse d'avançats

tot ho voleu tindre valoreu poc la qualitat

preferiu entendreu's partin de la quantitat

què heu de canviar per aprendre a volar

La veritat...

Tant si fa fred o calor,
com si la terra està humida,
sempre ho emprenen en calma,
que tot té la seua mida;
i mos agrada cantar-li
al més senzill de la vida.
Estes coses del folklore
hi ha qui les ha oblidat,
perquè ja no interessa
que es digue la veritat

Maleït despertador

Als carrers no ha sortit el sol

una cosa et fa sentir viu

maleït despertador

obres els ull mires al teu voltant

esperant que algo hagi canviat

però tot segueix igual que ahir i que demà

mentre despertes i et vas vestint

a poc a poc oblides que no ets feliç

la rutina et mata vols complir els teus somnis

El silenci...

Graduaràs la llum

i tu seuràs a l'ombra.

Si obres o bé ajustes porticons,

si corres una mica les cortines.

Potser també encenent algun dels llums

en un racó perdut. Si ho fas amb cura

podràs aconseguir de formar part

de la panombra i rebre les visites.

Però si hi ha un bell rostre entre els qui vénen

i tots són de bells els que tu estimes

obriràs les finestres

perquè la cambra s'ompli de la música

que fa la llum en colpejar el silenci